Política

Itàlia

El Senat italià aprova la polèmica llei electoral

Obligarà a governar amb àmplies majories

Neix de l’entesa entre Renzi i Berlusconi

Perjudica el Moviment 5 Estrelles i l’esquerra, i beneficia el PD i FI

En els últims vint anys, Itàlia ha tingut tres lleis electorals diferents. El Senat italià va aprovar ahir la quarta amb 214 vots a favor, 61 en contra i 2 abstencions. I, com totes les anteriors, és una llei farcida de polèmica que respon als interessos dels partits que l’han ideada. Així, com les seves predecessores, no satisfà plenament a ningú i no resoldrà, sinó que agreujarà, el problema endèmic de la ingovernabilitat italiana.

El Rosatellum –es diu així en honor del diputat que l’ha promoguda– és una llei filla del pacte entre els dos exprimers ministres Matteo Renzi i Silvio Berlusconi, que tenen molt bona entesa. Està dissenyada de tal manera que el Partit Demòcrata (PD) i Forza Italia (FI) puguin afrontar les pròximes eleccions, previstes per la primavera, en les millors condicions. A diferència de l’actual llei, l’Italicum, el Rosatellum no dona un premi de majoria al partit més votat. Cap formació té prou majoria per governar sola: el Rosatellum portarà obligatòriament a un pacte entre partits. Una de les màximes del Moviment 5 Estrelles, que ja n’ha denunciat la inconstitucionalitat, és que mai pactarà amb ningú. Així doncs, el poder quedarà previsiblement repartit entre el PD i FI.

El Rosatellum, que ja al Parlament es va aprovar amb els vots dels aliats del PD de Renzi (el centredreta escindit de FI) i dels de Berlusconi: la xenòfoba Lliga Nord i la ultradretana Fratelli d’Italia. El M5E i l’esquerra van votar en contra i continuen oposant-s’hi. Són els grans perjudicats. L’esquerra, enormement fragmentada, ho tindrà difícil per entrar al Parlament, perquè les coalicions han de superar un 10% dels vots.

A més, al Rosatellum hi ha un punt fet a mida per a Berlusconi: el cap de llista podrà ser una persona inhabilitada. El magnat, que continua essent l’únic líder de la dreta italiana –només el leghista Matteo Salvini li fa competència– està inhabilitat per una condemna per frau fiscal. Per tant, no pot ser escollit, però el seu nom i la seva imatge podran encapçalar les butlletes electorals i podrà fer campanya.

El prestigiós Istituto Cattaneo ha publicat una simulació de vot comparant les dues lleis, i el PD n’és el clar beneficiat. Amb l’Italicum, el PD obtindria 176 escons. Amb el Rosatellum,195, en bona part trets al M5E, que de 194 amb l’Italicum es quedaria amb 170 amb la nova llei.

El pacte que ha permès aprovar el Rosatellum va segellar-se fa temps. Era el 18 de gener del 2014. Berlusconi estava vivint el que semblava el seu ocàs polític: escàndols sexuals, problemes judicials i pèrdua de popularitat. Renzi, pragmàtic i ambiciós com pocs, va encarregar-se de ressuscitar l’ex-Cavaliere. Li va proposar una entesa per fer front comú contra el M5E i poder dur a terme una sèrie de reformes.

Aquell dia, Berlusconi va entrar per primer cop a la seu històrica del PD a Roma, al Largo Nazareno, enmig de les protestes dels electors demòcrates enrabiats. Van escridassar-lo, van llançar ous al seu cotxe i a Renzi el van acomiadar amb el crit de “Vergonya! No es pacta amb delinqüents!” Però Renzi hi va pactar, a sota d’una foto gegant del Che i Fidel Castro jugant a golf. I gràcies a aquell pacte, Berlusconi continua tenint un poder decisiu en la política italiana i Renzi pot ser, de nou, primer ministre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona