Macron crida a l’ordre
El president francès força la dimissió de la titular de Defensa, investigada per abús de fons europeus
Vol fer plegar dos ministres més, inclòs el veterà centrista Bayrou, que estarien afectats pel mateix cas
Emmanuel Macron no està disposat que la moralització de la vida pública, un dels pilars del seu programa, quedi en dubte. El president francès va navegar ahir en la primera tempesta des que va arribar al càrrec, fa quaranta dies, després que la ministra de Defensa, Sylvie Goulard, informés que dimiteix del càrrec.
Goulard, exeurodiputada, està sent investigada per haver contractat col·laboradors al Parlament Europeu (PE) que, presumptament, treballaven per al seu partit, el MoDem, i no a Brussel·les o a Estrasburg. “Si la investigació preliminar porta a verificar les condicions de treball dels meus assistents al PE, vull estar en condicions de demostrar lliurement la meva bona fe”, va detallar la ja exministra en un comunicat.
L’anunci de Goulard va arribar l’endemà que transcendís que Macron ha apartat un segon element potencialment tòxic del seu govern. Es tracta de Richard Ferrand, que no renovarà mandat com a ministre de Territori. Ferrand era fins ara un dels ministres més influents de l’executiu, a més d’un dels fundadors d’En Marxa, juntament amb Macron. Se l’investiga per presumpte tràfic d’influències en una operació immobiliària el 2012. El president no el retira de circulació del tot –serà, tot fa indicar, el president de La República en Marxa a l’Assemblée Nationale–, però se n’allunya meticulosament. L’ambiciós big bang que vol encarnar el president no deixa lloc a la més mínima suspicàcia, com ja es va evidenciar en el nomenament del seu gabinet, deu dies després de ser elegit. Llavors, l’anunci es va ajornar a l’últim moment durant 24 hores, per tal que l’equip del president pogués garantir la netedat de tots els membres del nou executiu.
El cas de Goulard, però, podria tenir noves ramificacions en el si del govern, ja que forma part d’una investigació més àmplia que afecta dinou eurodiputats del MoDem, partit que es va presentar en coalició amb Macron a les eleccions.
“Tot està obert”
Dos dels seus membres són avui ministres, i la pressió és màxima des de l’entorn del plenipotenciari Macron perquè també ells s’apartin. Es tracta de la ministra d’Afers Europeus, Marielle de Sarnez, i del titular de Justícia i president del MoDem, François Bayrou, que la setmana passada va tenir un enfrontament amb el primer ministre, Édouard Philippe, precisament arran de la investigació.
El cap del govern va renyar Bayrou després que el ministre de Justícia truqués personalment a l’emissora Radio France perquè no difongués uns contractes comprometedors, escudant-se en el fet que la trucada la feia com a ciutadà i no com a ministre. Bayrou ja ha deixat clar diverses vegades que no vol ser un ministre més, i s’ha intentat fer fort gràcies al seu estatut de soci de Macron en la conquesta del poder. El problema pel líder del MoDem és que la demostració de força de La República en Marxa en les legislatives –més de 300 diputats sense l’ajuda del MoDem– el debilita.
La dimissió de Goulard, només tres dies després dels comicis a l’Assemblée Nationale, afegeix encara més tensió a la situació de Bayrou, tot i que no sembla que el ministre de Justícia tingui intenció de plegar. En canvi, De Sarnez, també eurodiputada investigada, va ser ahir més enigmàtica en assegurar que “tot està obert”.
El veredicte se sabrà avui a la tarda, quan s’anunciï la composició del nou executiu. Més enllà d’aquestes incògnites hauria de ser de continuïtat. Serà una bona prova per veure fins a quin punt està centralitzat el poder al govern, després que Macron hagi mostrat símptomes de voler una estructura molt vertical en què els col·laboradors vagin completament en línia amb els designis dictats des de l’Elisi. El to marcial del cap de l’Estat respecte a l’escrupolositat dels seus ministres també revela que no vol repetir els errors que van costar la popularitat i la governabilitat a Hollande. L’expresident va veure com li esclatava a les mans un cas greu de corrupció al cap de pocs mesos d’arribar al poder, després que transcendís que el seu ministre de Pressupostos, Jérôme Cahuzac, havia tingut diners a Suïssa i a Singapur. El laissez-faire no va amb Macron.
L’agressor dels Camps Elisis era lleial a Estat Islàmic
albert lladó romeroAdam Djaziri, l’home que dilluns va intentar matar diversos gendarmes als Camps Elisis de París, tenia permís d’armes i no havia tingut problemes per renovar-lo, tot i estar fitxat per radicalització islamista des del 1995. L’agressor, un francès de 31 anys, va jurar lleialtat a Estat Islàmic abans de cometre l’atemptat, a través d’una carta trobada a casa seva en què es burlava de les autoritats, a les quals hauria fet creure que acumulava les armes perquè era un aficionat al tir. A banda de la missiva, els investigadors també van trobar un autèntic arsenal d’armes, barrils de pólvora i detectors de moviment.
Al vehicle que va fer impactar contra el furgó policial, Djaziri hi portava dues bombones de gas que no van arribar a explotar, dues pistoles automàtiques i un kalàixnikov. La policia va detenir quatre membres de la seva família, que estaria vinculada amb el moviment salafista. Dues de les germanes de Djaziri estarien casades amb islamistes radicals fitxats pels serveis d’informació francesos, segons la cadena LCI. “Ningú pot estar content, sens dubte jo no ho estic”, va reconèixer ahir el primer ministre, Édouard Philippe. En Consell de Ministres, el govern presenta avui dues propostes clau en matèria antiterrorista: la prolongació de l’estat d’urgència fins al novembre, i el projecte de llei que pretén perpetuar algunes de les prerrogatives que les autoritats tenen sota l’actual estatus d’emergència, implantat a causa de l’amenaça terrorista que plana sobre el país.
