Obama i Merkel, líders d’un món millor

Barack Obama i Angela Merkel, de nou plegats davant la Porta de Brandenburg, entre somriures de complicitat i la barreja de senzillesa i poder que a tots dos els agrada representar. Un expresident sotmès a preguntes crítiques, com ara com es compagina un Nobel de la Pau amb la mort de civils per drons del seu Exèrcit. I una cancellera a qui es qüestiona com es pot repatriar a Afganistan refugiats que potser tenen la vida amenaçada al seu país d’origen.

El Congrés de l’Església Evangèlica alemanya va triar bé els seus dos convidats “estrella”, per a l’arrencada dels cinc dies de jornades de trobades, a tot nivell, en commemoració dels 500 anys de la reforma luterana. També va triar un format de tertúlia sense discursos, on els moderadors o els estudiants presents van col·locar els dos líders davant preguntes ètiques que preocupen la comunitat religiosa alemanya, molt activa en l’acollida de refugiats.

“No podem acollir tothom que busca protecció al nostre país. Siguin procedents de Síria, cap a Alemanya, o de Mèxic, cap als Estats Units. Els nostres ciutadans també tenen dret a què defensem els seus interessos”, va explicar Obama, mentre Merkel insistia en la seva consigna oficial: “fem tot el possible per acollir tots els qui necessiten protecció i tenen dret a rebre-la”.

Un món millor, dins els possibles, era el missatge resultant de tots dos. Obama va reconèixer que la seva reforma sanitària - “el gran orgull de la meva presidència”- és en perill, sense esmentar el nom de qui l’amenaça, el seu successor, Donald Trump. No calia, tampoc, que ho fés, perquè tota l’escenografia estava concebuda com una mena de “trobada antiTrump”, on no calia l’al.lusions explícites.

De la trobada “entre amics” -i, per tant, oberta a la crítica- de l’església evangèlica, Merkel va volar directament a Brussel·les, on l’esperaven aliats menys desitjats, com Trump, el president actual, amb qui després anirà al G7 de Taormina (Itàlia) i a qui el juliol haurà de fer d’amfitriona en la cimera del G20 d’Hamburg.

Les explicacions d’Obama i Merkel sobre les limitacions del poder, en una societat democràtica, no tenien to d’excusa de mal complidor, sinó que fins i tot servia per destacar el seu tarannà, com a representants dels ideals de societats obertes, on no hi ha poders absoluts.

Un format impensable, amb un Trump o un Recep Tayyid Erdogan, per part de Turquia. No només perquè aquests sí són presidents en exercici, i no jubilats com Obama, sinó perquè el que els caracteritza és l’ambició d’acaparar poder i rebutjar la crítica.