la contra

Passat demà

Em pot seduir la idea de la independència, però no en tinc prou. Quan parlem d'independència jo vull més coses: política social, disposicions econòmiques, model social...

Passat demà és el dia escollit per fer la consulta sobre el «dret a decidir» i pel que he llegit la nostra ciutat tindrà observadors internacionals. Que bé! I què observaran? Elaboraran un informe davant les institucions internacionals? Calia fer venir dos diputats flamencs. Es dubta de la puritat del procés? Veient la composició de la «junta electoral» designada (tan peculiar que un del seus membres es posiciona públicament sobre la votació) cal que vigilin les urnes d'anada i tornada? Cal que es controli el vot dels que tenen 16 anys no inscrits en el cens oficial. En fi, ells sabran si vénen a observar o veuen com poden transportar l'experiència al seu país.

El resultat de la consulta em resulta indiferent perquè ja està cantat, guanyarà el sí de lluny. Voldria creure que dir això, avançar el resultat, no és delicte electoral, però el resultat possiblement sigui indiferent sobre la realitat del país, el que crec que pot resultar digne d'atenció és la participació amb la correcció entre cens de la consulta i cens electoral. La davallada de la participació en les darreres eleccions és significativa d'un cert procés de separació constatable entre ciutadania i partits. Ara caldrà veure si aquesta consulta fa remuntar els nivells de participació. Segurament, no és comparable una situació amb l'altra, però precisament per això l'anàlisi de la participació crec que serà determinant respecte als canvis estructurals que calen a les organitzacions polítiques pel que fa a la seva relació amb la ciutadania.

Es pot estar a favor de la votació i votar el que es vulgui i es pot estar en contra de la votació. Ambdues posicions són ben legítimes i també ho és, com sempre, la passió davant la consulta o bé la indiferència. Però entenc que quan es vol desbordar de manera pacífica i participativa l'actual marc, diguem-ne legal, cal disposar de solvència i capacitat personal i política. Les capacitats personals no cal posar-les en qüestió, per descomptat, però la disposició i solvència política, per més que senti adhesions d'actors llorejats, de presidents de clubs triomfants o de gastrònoms amb (de) gorra, no acaben de satisfer si plantegem la gestió posterior dels resultats, siguin els que siguin.

Personalment em pot seduir la idea de la independència, però amb això no en tinc prou. Quan parlem d'independència jo hi vull més coses: quina política social hi ha al darrere, quines disposicions econòmiques, quin model de societat se'm proposa, i això que possiblement vingui –se'm dirà– després no em convenç perquè tots i totes sabem que els processos moderns cap a la independència són molt més que el que avui se'ns proposa. I també possiblement seria bo adequar el concepte d'independència en l'espai europeu que va entrar en vigor fa pocs dies... El genèric de la independència –com de massa idees i projectes polítics– és d'una transversalitat que abasta des del populisme extravagant fins a plantejaments seriosos i versemblants amb vista al futur.

El resultat està cantat. Quants ciutadans i ciutadanes el cantaran pot ser el més rellevant i més enllà de la nul·la validesa jurídica per vincular el resultat a cap decisió de les administracions, sens dubte té la validesa del pronunciament públic d'una part de la ciutadania, i veure com això es recull per la representació política legítima en les properes eleccions, i com poden influir a l'hora que els ciutadans emetin el seu vot: en qui faran confiança o a qui la hi retiraran en funció del seu posicionament davant la consulta. I com que els partits són capaços de recollir les legítimes pretensions expressades de la voluntat popular, cal veure en quina quantitat es manifesta i posiciona. Anar a votar o no és ben lliure. Qui ho faci mereix tot el respecte del món i qui no hi vagi, també. Des dels que creuen en el procés i el defensen com un procés de participació, fins els que el menystenen per la seva nul·la transcendència jurídica i algunes lleugereses processals; tot és respectable.

El resultat cadascú l'interpretarà a la seva manera. A nosaltres ens agradaria conèixer l'informe final dels observadors flamencs ni que sigui per saber què pensen de nosaltres més enllà dels Pirineus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Guerra a europa

Els aliats de l’OTAN es comprometen a enviar més sistemes de defensa aèria a Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Els EUA sancionen un activista ultra israelià aliat del ministre Ben Gvir

barcelona
GIRONA

Junts aposta per la “simplificació administrativa” amb una finestreta única

GIRONA
BESCANÓ

La CUP defensa que la central hidroelèctrica de Vilanna passi a ser pública

BESCANÓ
guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona