tribunals
operació Pika
Llibertat per als vuit detinguts en l'operació pel 3% de CDC
Surten al carrer tots els investigats que havien passat la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona
Alguns es neguen a declarar al·legant que el secret de sumari els impedeix defensar-se
La Guàrdia Civil va deixar en llibertat ahir tots els detinguts dijous en el dispositiu que, sota el nom d'operació Pika, va dur a terme en diversos punts de Catalunya en el marc de les investigacions del presumpte finançament irregular de Convergència, conegut popularment com a cas 3%, i que havien passat la nit a la comandància de Tarragona. El primer que va quedar en llibertat va ser l'excoordinador de règim intern de CDC, Francesc Sànchez, després de negar-se a declarar. Sànchez no va voler-ho fer en considerar que el secret de sumari ordenat pel jutge li impedeix saber per què va ser detingut. “Conec bé el cas perquè soc l'advocat de CDC, no soc una persona qualsevol, i sé perfectament quin és el procés judicial que s'està duent a terme”, va explicar a la sortida de les dependències policials, on va dir que se sentia tranquil i confiat.
La resta dels vuit detinguts van anar quedant en llibertat a mesura que avançava la tarda i sense passar pel jutjat. Primer van ser el director de la constructora Orpoler, Josep Maria Bassols, que, a diferència de Sànchez, sí que va respondre a totes les preguntes que se li van fer i va negar qualsevol conducta delictiva, com va explicar el seu advocat, i, seguidament, l'empresari Fèlix Pasquina i l'extresorer de CDC Andreu Viloca, que tant el primer dia com ahir també es va negar a declarar. El regidor d'Urbanisme de Barcelona durant l'etapa de Xavier Trias, Antoni Vives, va expressar “perplexitat” per la seva detenció i pel secret de sumari, que, va dir, li impedeix saber de què se l'acusa i, per tant, defensar-se. Vives va ser posat en llibertat poc després que sortís l'exconseller delegat de Copisa, Francesc Xavier Tauler, a qui es relaciona amb un suposat cas de corrupció al Consorci d'Educació de Barcelona per presumptes contraprestacions econòmiques per adjudicacions d'obres. Tauler va demanar l'habeas corpus per ser posat en llibertat immediatament o passar a disposició judicial, però se li va denegar. Tanquen la llista dels posats en llibertat ahir el també directiu de la constructora Oproler Sergio Lerma i l'ex-director general d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rossell.
La resta dels 18 detinguts inicials en els 24 escorcolls en diversos domicilis, empreses i oficines van quedar en llibertat dijous mateix, tot i que esperen ser citats com a investigats pel jutjat d'instrucció 1 del Vendrell, que és el que dirigeix el cas. Entre ells hi ha el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, que va explicar que va conèixer la seva detenció a través dels mitjans de comunicació deu minuts abans que el secretari judicial arribés al seu despatx.
Aquests escorcolls de la Guàrdia Civil són fruit d'un informe d'aquest cos fet a finals de gener en què s'entreveuen, segons la fiscalia, argúcies en els concursos d'obra pública, però no per haver incomplert requisits formals en els casos investigats, sinó per haver atorgat les obres “prèviament” abans que se'n publiqués el concurs. Així, el frau s'hauria produït en el context de les reunions prèvies celebrades entre la Fundació CatDem, vinculada a la ja en extinció CDC, i les adjudicatàries, que feien donacions a l'entitat, segons la hipòtesi que ha donat peu a la investigació. Tot plegat, però, té el seu origen en una denúncia del grup d'ERC de Torredembarra, que va revelar presumptes irregularitats en l'adjudicació de les obres d'un aparcament, la qual cosa hauria desencadenat una investigació a gran escala sobre el finançament de CDC arreu de Catalunya.
Estira-i-arronsa per la proximitat del judici del 9-N
La proximitat del dispositiu amb el judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N no ha passat desapercebuda i la detenció de Sixte Cambra anunciada abans que tingués lloc va sembrar els primers dubtes sobre l'operació, ja que no és la primera vegada que certs mitjans són informats de les detencions abans que es produeixin, fins i tot amb hores d'antelació.
L'advocat de l'exregidor Antoni Vives, que també porta la defensa de l'exvicepresidenta Ortega, ja deia dijous que no creia en casualitats i Mas hi afegia més llenya al foc en assegurar que aquestes operacions tenen lloc “sempre que hi ha una gran operació a Catalunya lligada al procés sobiranista”. A tot plegat s'hi suma que el TSJC va emetre un comunicat dient que el jutge havia acordat les diligències a petició de la fiscalia, la qual cosa ha alimentat les teories conspiratives que es tracta d'una operació mediàtica i política, argument que des de La Moncloa va descartar el portaveu del govern espanyol, Méndez de Vigo.
