Contra Washington, contra Wall Street

La clau de la victòria de Donald Trump cal anar a cercar-la en l'àrea industrial més tradicional dels Estats Units, el cinturó que va de Pennsilvània a Michigan. Fa dues setmanes que, per primera vegada, vam veure indicis que Trump disputaria als demòcrates aquests estats. De primer va semblar una maniobra a la desesperada, però evidentment el seu equip tenia raó i sabia molt bé el que estaven fent. Aquests són estats amb majories àmplies blanques, de poc nivell educatiu i fortament crítiques amb la globalització i el multiculturalisme. Molt castigades en termes econòmics. I a més eren estats clarament demòcrates durant dècades i cap republicà s'havia atrevit ni tan sols a pensar que podia disputar-los i encara menys guanyar-los. Trump, però, ho ha fet i ho ha encertat.

El gran mèrit de Trump, en definitiva, ha estat veure amb molta claredat que hi ha un ampli sector de població republicana i demòcrata que està tip de Washington i de Wall Street. I que sobretot està fart de la relació podrida entre Washington i Wall Street. I en aquest sentit és evident que els demòcrates es van equivocar per complet posant com a candidata una Hillary Clinton que, al cap i a la fi, és la caricatura perfecta del polític professional. Clinton és una persona amb molt poca credibilitat i amb massa coses estranyes per explicar sobre les seues relacions amb les grans empreses i amb la borsa. Aquella gent que opina que no ha guanyat pel fet de ser dona a mi em sembla que està molt equivocada. No és que els Estats Units no vulguen una dona de presidenta, és simplement que no volien aquesta dona.

En canvi en aquesta àrea tradicional industrial, on Clinton ha perdut les eleccions, Bernie Sanders no està gens clar que hagués perdut, enfrontant-se a Trump. Més aviat hi ha moltes raons per pensar que hauria guanyat, precisament gràcies al seu discurs contra Wall Street i contra Washington. Les dades són ben clares: hi ha molts demòcrates que han travessat la ratlla i han votat en aquesta ocasió per Trump. Per a tots ells segur que hauria estat més senzill votar Sanders.

Ara bé, la cosa va més enllà de Trump. Hi ha una línia clara que relliga el Brexit amb aquesta victòria electoral i amb altres episodis que s'han viscut en molts estats europeus. I de tot això que estem parlant n'hauríem de treure una lliçó ben clara: no es pot castigar la població de forma impune. El capitalisme i la democràcia liberal funcionen de manera més o menys raonable quan el sistema és capaç de redistribuir la riquesa amb eficàcia i permet que un nombre gran, majoritari, de ciutadans puguen viure amb dignitat. Quan el capitalisme i la democràcia liberal no són capaços de fer això aleshores la crisi és inevitable i la població reacciona de les formes més imprevisibles.

La crisi que Trump representa, en aquest sentit, és molt més profunda del que sembla. La gent ha votat més contra Washington i contra Wall Street que no pas a favor de Trump. I les coses seguiran així mentre no hi haja una manera de fer front a la crisi econòmica diferent de l'actual. Si volem evitar que hi haja nous Brexits i nous Trumps cal canviar per complet l'economia i cal canviar de forma radical les relacions entre la política i l'economia. Cal evitar que els ciutadans continuen percebent que les grans empreses són afavorides amb mesures descarades per part de la classe política. I la relació podrida i tòxica entre la política i l'economia especulativa s'ha d'acabar o s'emportarà el model de les democràcies occidentals.