Política

La crisi humanitària creix per la sortida de les organitzacions

Els Estats Units reclamen ara a Erdogan que “aturi immediatament” els combats, mentre li imposen sancions econòmiques

L’ONU apunta a Turquia com a responsable de crims de guerra per execucions sumàries

Crida “urgent” perquè s’enviï suport mèdic, logístic i humà

Els combats van continuar amb intensitat ahir, en el setè dia de la invasió turca al Kurdistan sirià. Enmig d’una onada de desplaçats que ja arriba a les 160.000 persones, de les quals 70.000 són infants, segons l’ONU, l’administració autònoma kurda ha alertat que s’ha suspès el subministrament d’ajut humanitari del nord de Síria, on “totes les organitzacions internacionals han suspès els treballs i han retirat els seus treballadors”.

La informació va ser confirmada per la Mitja Lluna Kurda, que és l’única que encara ofereix serveis d’emergència tot i que “extremadament limitats” i que qualifica la situació de “desastrosa”. La magnitud de l’onada dels civils en fugida des de poblacions com Tal Abiad i Ras al Ain i la falta d’aixopluc els obliga a dormir en escoles o al ras, mentre que molts ferits no tenen cap assistència mèdica. Com a exemple, Metges Sense Fronteres (MSF) ha informat que s’ha vist obligada a “prendre la difícil decisió de suspendre-hi les activitats”. En un nota, explica que des que va començar la invasió turca s’ha generat una “volàtil situació” en la qual els és “impossible de negociar un accés segur per fer arribar ajuda humanitària” i tampoc poden “garantir la seguretat dels nostres equips sirians i internacionals”, que ha evacuat. L’administració kurda ha fet una crida “urgent” a l’ONU, la UE i la Lliga Àrab perquè proporcionin “ràpidament” suport mèdic, logístic i humà.

Mentrestant, la coalició internacional liderada pels Estats Units (EUA) amb els kurds com socis clau, va confirmar ahir la seva retirada. Ja no són a Manjib, la principal base operativa de la coalició i una ciutat que el president turc, Erdogan, ambiciona de conquerir, malgrat estar fora del límit de 30 quilòmetres d’ample per 480 de llarg de la “zona de seguretat” de la seva ofensiva militar. Manjib havia estat ocupada pels gihadistes fins al 2016, quan va ser conquerida per la coalició. Les tropes del govern d’Al-Assad s’hi han desplegat, d’acord amb els kurds i el suport de Rússia. El pacte vol protegir la frontera i recuperar territori que han ocupat els darrers dies els turcs, que han reforçat tropes als llocs conquerits. Els rebels sirians, contraris a Al-Assad i aliats dels turcs, van anunciar ahir que comencen una ofensiva contra Manjib. Tot i la retirada, els EUA han deixat algunes tropes a la base d’Al Tanf, al sud de Síria, per supervisar i “prevenir que es repeteixi” el mateix del 2014 quan es va formar l’autoproclamat califat gihadista de Síria i Iraq.

D’altra banda, el president Trump ha fet efectiva les seves amenaces contra Turquia: els aranzels a l’acer turc s’apugen del 50% i per ara també tanca les negociacions d’un possible acord comercial i posa sanciona amb tres dels seus ministres. La Casa Blanca demana ara a Turquia que aturi “immediatament” els combats. Erdogan va reiterar ahir que no pensa fer-ho fins “que l’amenaça terrorista sigui eliminada” i adverteix que segueix el pla presentat davant l’ONU. L’organització internacional li va reclamar una “investigació transparent i independent“ sobre l’assassinat de la política kurda Hevrin Khalaf. L’ONU recorda a Turquia que “les execucions sumàries són greus violacions dels dret humans i poden constituir crims de guerra”.

LA XIFRA

100.000
milions
de dòlars és el valor de l’acord comercial amb Turquia que els EUA negociaven i ara han aturat.

LA FRASE

Demanem a les autoritats turques que facin una investigació imparcial i independent
Rupert Colville
PORTAVEU OFICINA DE NACIONS UNIDES PELS DRETS HUMANS

Espanya tarda una setmana a condemnar

Mentre països com Alemanya, França i el Regne Unit van tardar menys de 24 hores a condemnar la invasió de Turquia al Kurdistan sirià i a demanar al govern d’Erdogan que l’aturi, el govern espanyol no ho va fer fins ahir. I malgrat que presidents europeus s’hi han referit directament, Espanya es va limitar a fer-ho mitjançant un comunicat del Ministeri d’Exteriors, en el qual justificava la condemna argumentant que “està tenint desastroses conseqüències humanitàries”. Seguint els arguments emprats fins ara, també apunta que posa en perill la seguretat a la regió, perquè “dona nova vida a l’organització terrorista EI“ i “posa en perill la unitat, la sobirania i la integritat territorial de Síria”. Espanya s’afegeix a la suspensió de la venda d’armes a Turquia “susceptibles de ser usades en l’operació a Síria”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia