Política

Carles Buscató

Alcalde de la Selva de Mar

“Si s’acabés el turisme recularíem 50 anys”

Un dels reptes del municipi és fer que el cens no baixi

El consistori tanca el mandat centrat a eixugar el deute municipal

L’independent pel PDeCAT Carles Buscató afronta la recta final com a alcalde de la Selva de Mar i no repetirà com a candidat. Anteriorment va estar 24 anys a l’Ajuntament.

Al bell mig del Parc Natural del Cap de Creus i a tocar del Port de la Selva, la Selva de Mar gaudeix d’un entorn privilegiat dins la comarca de l’Alt Empordà. Carles Buscató, de caràcter directe i franc, és l’actual alcalde d’aquest municipi.

Quina valoració fa de l’actual mandat?
Hem anat fent el que hem pogut. Ens hem trobat un deute molt important que hem anat esmenant a poc a poc. Penso que hem fet una bona tasca. N’estic satisfet. Tinc un equip en què no som tots del mateix partit, però hi ha hagut una convivència extraordinària.
Han quedat pendents alguns projectes o iniciatives?
Sempre queden coses pendents en tots els mandats. Entre d’altres coes perquè, tristament, l’administració va molt lenta. Vam entrar en una època en què vam trobar molts deutes de l’Ajuntament. Els consistoris petits sempre hem funcionat a base de subvencions i la crisi que hi ha hagut ho ha destrossat tot. Els ingressos que hi pot haver donen just per pagar el personal. De projectes en tenim els que vulguis, però ni un duro per aplicar-los.
Vostè ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Per què?
Anteriorment vaig estar 24 anys a l’Ajuntament i vaig considerar que em va sobrar temps per fer les coses que volia fer. Penso que aquestes coses t’han de fer il·lusió, i tot aquest temps t’ho compensa el fet de poder fer coses per al poble. Aquesta època ja l’he passat, però fa tres anys em van venir a buscar i m’han enganxat quatre anys més. Tinc ganes que passi aquest any i no hi ha opció que em faci replantejar tornar-hi.
Com es gestiona un municipi tan petit?
El primer que vaig fer va ser buscar un secretari i un arquitecte per tenir un assessorament tant administratiu com urbanístic. A més, també tenim una auxiliar administrativa. Paral·lelament, nosaltres ens reunim cada dimecres. Ho anem fent funcionar d’aquesta manera.
Quines serien les principals problemàtiques o necessitats del seu municipi?
Un municipi de 150 habitants té el privilegi de viure com una família. Els petits problemes que tenim són les coses quotidianes de cada dia. Amb tot, un dels reptes de futur seria que el cens no baixi. Penso que és el més important. Hem d’intentar lluitar per això però sempre dins d’un equilibri. Això és el que ha de donar vida al poble.
Com noten l’empremta del turisme? El perceben com una amenaça o com una oportunitat?
El turisme és la nostra supervivència. Heu de pensar que en aquesta zona abans es vivia de l’agricultura i, si et mires el paisatge, veuràs que ara és bastant miserable: quatre vinyes i quatre oliveres. Des dels anys seixanta va començar a venir el turisme, i això va comportar un canvi. Ara, pràcticament el 98% de gent viu del turisme, la qual cosa ens porta a pensar que és una necessitat. Si ara s’acabés el turisme recularíem cinquanta anys enrere. El turisme ho és tot aquí.
Com afronta la seva formació les properes eleccions municipals?
No se sap mai, perquè hi va haver un any que hi va haver quatre llistes, tot i que aquesta darrera vegada n’hi va haver dues. En aquest sentit, no m’estranyaria que en les properes eleccions només n’hi hagi una. La lluita política no existeix.
Creu que la situació nacional tindrà incidència en les properes eleccions municipals al municipi?
No ho crec. Potser podria formar part de la campanya de qui es presenti però, en general, l’ambient a la Selva de Mar és bastant apolític. Als llocs petits es vota les persones, la llista no té tanta importància.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.