“Hi ha molta eufòria perquè sigui l’últim 11-S”

És un veterà del procés. Va començar fent classes de català per a adults als anys 70. Va arribar a coordinar tots els cursos de la comarca i milers de persones van aprendre la llengua gràcies a ell i a la resta de voluntaris d’Òmnium Bages. Després va entrar a la junta de l’entitat i va fer tots els papers de l’auca, fins a ser-ne president el 2008. El 2015 va plegar, però continua al peu del canó, amb l’esperança que, un cop independents, Òmnium pugui tornar a dedicar-se a l’àmbit de la llengua i la cultura.

Des dels 18 anys, quan comences a conèixer la història del país, que fins llavors se t’havia amagat. Però arribar a ser independents era un somni impensable. És a partir del 2000 que el poble, tip del procés constitucional exhaurit, comença a demanar que els polítics es posin al capdavant.

Em sento còmplice d’aquell període. Òmnium era una entitat cultural més aviat tancada i va ser llavors quan es va obrir al país. El 2009 vam fer la primera marxa de torxes a Manresa. Més de mil persones van sortir al carrer, una xifra que ara pot semblar irrisòria però que en aquell moment era tot un èxit, perquè encara no se sabia qui era independentista i qui no. També destacaria la gran manifestació del juliol del 2010 com a resposta al Tribunal Constitucional i com a mostra de l’enorme base popular que té aquest moviment.

Hi ha molta eufòria i il·lusió perquè sigui l’últim. Quan vam començar la campanya, en ple agost, va venir moltíssima gent a comprar els bitllets d’autocar i les samarretes. Anem una setmana més avançats que els últims dos anys. Crec que serà la manifestació més multitudinària de la història.

Crec que s’arribarà a votar, perquè des de Madrid tampoc saben com aturar una cosa que és massiva. El Constitucional pot dir moltes coses, però si milions de persones surten al carrer a votar, l’Estat no tindrà mitjans per evitar-ho. És un moment transversal, que va de les classes treballadores a les benestants, les quals han arribat a la conclusió que això no té retorn. Els sectors que hi estan en contra no sumen prou per oferir una alternativa.