Opinió

Tribuna

Equivocar-se amb Rússia

“És hora de reconèixer que els objectius polítics i militars de les sancions no han estat aconseguits i  és improbable que s'aconsegueixin

Al març del 2014 Rússia envaeix Crimea i al juliol els insurgents ucraïnesos, propers a Rússia, destrueixen l'avió de Malaysian Airlines. Els EUA imposen sancions a Rússia dirigides a l'entorn econòmic del president Putin, certes empreses estatals, fabricants d'armament i bancs. Les sancions coincideixen amb la caiguda del preu del petroli, l'efecte combinat ha estat una devaluació del ruble del 76% respecte del dòlar, una inflació del 16% i una reducció del PIB del 3% al 2015. La impossibilitat per als bancs russos de trobar finançament a l'exterior ha obligat el govern a proveir-la i, en conseqüència, ha reduït les reserves nacionals. Les sancions dirigides a certes empreses no han aconseguit els seus objectius específics en més del 60% dels casos, però l'efecte global en l'economia russa ha estat significatiu. El govern s'ha vist obligat a reduir la despesa i la inversió públiques i això ha afectat directament la població de rendes mitjanes i baixes. Per compensar-ho, Rússia ha buscat i aconseguit incrementar les relacions comercials amb Xina. Al maig del 2014 ha signat un acord per vendre-li gas per 400.000 M$ per 30 anys. Rússia ha estat també capaç d'evitar algunes de les sancions europees que li impedien adquirir tecnologia per a la recerca i explotació petrolífera a l'Àrtic: ha comprat, per exemple, el 30% de la petroliera Noruega Statoil.

Les sancions han tingut un cost significatiu especialment per a la UE. La Comissió estima que al 2015 les sancions han costat el 0.3% del PIB de la UE i costaran 90.000 M€ i dos milions de llocs de treball en els pròxims anys. Els projectes d'Exxon Mobil amb la russa Rosneft per explotar camps petrolífers a l'Àrtic han estat aturats, no té això  efectes a curt termini però els tindrà a llarg. S'estima que, si les sancions es mantenen, la producció russa passarà dels 10,5 M barrils/dia actuals a 7,5 M barrils/dia al 2025. L'efecte general de les sancions ha enfortit la figura política de president Putin, que ha passat del 63% de suport al 2014 al 88% ara. Els errors del govern en la política econòmica interna  han quedat dissimulats. Ha estat fàcil per al govern presentar les sancions com un intent d'Occident d'atacar i afeblir Rússia... Paradoxalment l'entorn econòmic del president Putin ha patit menys les sancions que la resta d'empreses; les primeres han perdut entre gener del 2014 i juny del 2015 un 3% del seu valor i la resta un 9%, perquè el govern les ha sobrecompensades amb contractes públics.

S'ha repetit l'efecte de les sancions a Iraq, que varen enfortir el règim i van donar relleu nacional a la figura de Saddam Hussein, empobrint simultàniament la població iraquiana. La posició de Rússia en relació a Ucraïna s'ha enfortit. És probablement l'hora de reconèixer que els objectius polítics i militars de les sancions no han estat aconseguits i  és improbable que s'aconsegueixin. La voluntat de fer retrocedir Rússia, de demostrar que és un poder regional, no es pot aconseguir per aquest camí, en primer lloc perquè no és cert per la desproporció entre el seu poder militar i econòmic, i en segon pel contrast entre la nul·la voluntat de la UE i dels EUA del president Obama de confrontar-se en un conflicte i la declarada voluntat de Rússia de reafirmar-se com a potència d'àmbit mundial. 

Rússia és profundament nacionalista, i la humiliació que va suposar la desintegració de la URSS és un leitmotiv que es torna a fer present quan les circumstàncies ho permeten i que el president Putin sap aprofitar de manera recurrent en favor de la seva política. Rússia, que no és una democràcia real malgrat les formes i no ho serà, de fet no ho ha estat mai, representa una amenaça per a la UE, que n'és dependent energèticament. Se n'han de treure conclusions.

 

Si l'aixecament de les sancions pot portar Rússia a acceptar el tractat de Minsk pel que fa a Ucraïna, si la col·laboració amb Rússia a Síria i en contra d'Estat Islàmic es pot formalitzar, si es pot evitar la confrontació amb Rússia per la creació d'una alternativa a l'IMF, al dòlar i l'euro, si la possible convergència de Rússia i Xina es pot alentir, si, en definitiva, una política de conteniment fos possible, Occident hauria d'aixecar parcialment les sancions. Hem d'entendre que, en el món actual multipolar, les solucions bipolars dels anys noranta no ens valen i les posteriors, unipolars  una vegada acabada la guerra freda, tampoc, perquè no tenim a Occident el poder i força que ens pensàvem. Ara ja ho sabem, una vegada constatats els fracassos que vam patir per creure que les coses eren el que no eren.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.