Ai Panamà!

El títol podria ser el d'una novel·la de Le Carré. Els papers de Panamà. Però és el d'una investigació que ha sotragat les finances i la política mundials. Algú ha entrat per mitjans informàtics als arxius d'un dels bufets més importants del món pel que fa a la deslocalització d'empreses en paradisos fiscals i s'ha emportant una ingent quantitat de documentació que periodistes de tot el món han regirat i seguiran regirant durant mesos.

La llista dels primers noms més o menys la sap tothom. N'aniran eixint més les pròximes setmanes i vés a saber què s'anirà trobant en les teres d'informació que circulen ara per la xarxa, preparades per a ser analitzades. Parlem de prop de cinc milions de correus electrònics, de més de dos milions de pdf, de més de tres milions de dades integrades… un arsenal enorme, una mirada al pati de darrere com mai ningú no pensava que arribaríem a poder fer.

Perquè en aquests papers tot és amagar. De seguida ha eixit gent a recordar que això no és il·legal. I és cert: no necessàriament tenir diners en un paradís fiscal o empreses deslocalitzades és il·legal. No té per què ser-ho. Però, només un exemple, fins i tot si s'acabés demostrant que no hi ha cap activitat il·legal en l'empresa dirigida per la germana del rei Juan Carlos, no caldria una explicació? Perquè la casualitat, deixem-ho estar, que l'empresa es pose en funcionament quan Juan Carlos el fan cap d'estat i es tanque hores abans que deixe de ser-ho no em negaran que és molta casualitat.

I com això tantes coses. Alguns, el primer ministre d'Islàndia el primer, no aguantaran tanta pressió i hauran de dimitir. Altres, Messi, incrementaran el nombre de preguntes i interrogants que genera la seua figura. Alguns, Putin, se'ns apareixen encara com més sàtrapes i tot. I tothom haurà de recordar una cosa: que en el món digital les coses més inversemblants són possibles. Com ara que et roben l'arxiu sencer, amb tots els secrets.