Keep calm
Catalanisme sense el català
La tàctica política, per tant, recomana relaxar el projecte sociolingüístic de la futura República
L'origen del catalanisme polític, a finals del segle XIX, ja combina dues idees-força que s'han mantingut, inalterades, fins al dia d'avui. D'una banda, la protesta contra l'abús fiscal, l'arbitrarietat de la inversió i la gestió dels recursos que ja es manifesta en el Memorial de Greuges de 1885, quan un grup d'il·lustres va presentar davant d'Alfons XII una llista de queixes en l'àmbit financer. Però fins i tot aquesta reivindicació de base econòmica ja anava acompanyada de l'afirmació dels drets lingüístics de la societat catalana: “No podem utilitzar la nostra llengua fora de la nostra llar i en conversacions familiars (...) sovint els jutges, tan il·lustrats com són, no poden comprendre els testimonis i els inculpats.”
És a dir, l'angoixa per la pervivència i difusió de la llengua ha estat un dels dos motors essencials de la conformació política de la reivindicació catalana. I, a més, ha estat així, des de sempre, entre les classes populars. Per l'altra banda, la protesta per un tracte econòmic injust s'ha popularitzat fa molt pocs anys i ni tan sols és una idea hegemònica entre les elits d'aquest país. O sigui que l'arrel de la reivindicació i la protesta, l'única idea veritablement transversal és, ha estat i –probablement– serà la lluita per un ple reconeixement dels drets dels catalanoparlants i la normalització definitiva de la llengua. Però la militància lingüística només identifica una franja –majoritària, potser, però parcial– de la societat catalana. La resta dels ciutadans poden sentir més o menys afecte per la llengua catalana encara que, segurament, la majoria vegin el català amb simpatia. Però no hi militen. És més, molts ni tan sols l'utilitzen mai. I aquest gruix de ciutadans són decisius per aconseguir traspassar la barrera del cinquanta per cent que donaria legitimitat a la reivindicació a tots els nivells, inclòs l'internacional. La tàctica política, per tant, recomana relaxar el projecte sociolingüístic de la futura República. D'alguna manera, la paradoxa és que per guanyar caldrà relaxar els principis. Fins i tot els fundacionals.
