LA GALERIA
Diversió animal
Que la diversió dels humans hagi d'anar associada a l'estrès d'un altre ésser viu no és de cap manera comprensible
No acabo de comprendre l'analogia entre acte festiu i animal. Que la diversió dels humans estigui associada a l'estrès d'un altre ésser viu, al meu parer, és incomprensible. I ja no estic parlant d'aquelles festes en què l'animal acaba ferit o, fins i tot, mort. Aquestes ja no són només incomprensibles, sinó fins i tot denunciables. És un punt de vista, obviament, i entenc que n'hi pot haver d'altres. Però em costa de trobar-hi una argumentació a favor. Això de fer l'animal davant un animal amb la sola excusa de passar-s'ho bé, ni és tradició ni és art.
De correbous, n'he pogut presenciar uns quants. Per motius de feina, no per diversió. I sempre he acabat amb la mateixa incredulitat. Es tracta de gaudir d'una suposada superioritat, de fer una demostració pública de valentia –si d'això se'n pot dir valor–, de fer patir un animal sense motiu, perquè el sofriment no tan sols existeix quan hi ha una ferida física. Els animals no són persones, però són. Allò que en diuen la cadena de la vida és inevitable, només faltaria. L'error és pensar que, a partir d'aquí, tot s'hi val.
Per si no han vist mai un correbou; la cosa consisteix a crear una mena de plaça de toros i, al bell mig, instal·lar-hi diferents obstacles o “salvavides” pels corredors. Que si una piscina d'aigua, que si una gàbia per on només tenen cabuda els humans, refugis elevats, barres... I a la plaça hi baixa tothom qui vol. O tothom qui té prou valentia. A la resta, li agrada a seguir l'espectacle. És curiós veure l'enfrontament entre l'home i l'animal, en aquest cas un jònec: com l'home, talment com si li anés la vida, repta l'animal que, siguem sincers, no acaba sent res més que una vaqueta escarransida, espantada per l'imponent escenari, atabalada pels crits de la gent i estressada per la insistència dels corredors que la toquen, li passen pel davant, li ensenyen mocadors vermells... Aquell qui passa més a prop, que fa córrer més l'animal, qui el toca o li estira la cua acaba sent ovacionat. Si la vaqueta cau, aplaudiments. Si s'encasta contra una tanca, aplaudiments. Si entra a la piscina, aplaudiments. Si el jònec atrapa el corredor, primer consternació, però si el jove s'aixeca, aplaudiments.
Això acaba sent un correbou. I encara n'hi ha que ho vestiran de tradició, d'acte inofensiu i de pur divertiment en què l'animal surt indemne.
