Opinió

Xina i el canvi (I)

La solució a llarg termini de Xi Jinping està basada en un organisme de control i vigilància lleial i honest a l'autoritat central del partit únic

A un recent article al Foreign Affairs, un intel·lectual xinès que oculta la seva identitat afirma que l'èxit de Xina està lligat a “l'adaptació de l'autoritarisme”, és a dir, que l'evolució cap a la democràcia està descartada a mitjà termini.

Deng Xiaoping va reformar l'agricultura i va permetre l'inici de l'emprenedoria i l'empresa. Jiang Zemin va impulsar el mercat lliure, va reformar l'empresa de capital públic i va fer entrar Xina a l'organització mundial de lliure comerç. Hu Jintao i Wen Jiabao van reformar la seguretat social i Xi Jinping fa dos anys que combat amb eficàcia la corrupció, però la qüestió és si aquesta concreta reforma és realment possible sense canviar l'estructura de l'estat. Les reformes pendents són les més difícils perquè impliquen el control creuat dels poders executiu, legislatiu i judicial, i Xina no està organitzada així, l'estat convergeix en el poder únic i absolut del Partit Comunista.

És una paradoxa que l'estructura de l'estat marxista una vegada guanyada la revolució i arribada la dictadura del proletariat no preveiés que l'home necessita un contrapoder de verificació i inspecció per no caure en el despotisme i la corrupció. Les revolucions liberals del XVIII tant a França com als EUA ho varen incorporar en el seu sistema polític, i han sobreviscut, el marxisme no i com a règim polític no ha durat un segle...

Les reformes no acaben d'arribar perquè a Xina la legitimitat política està més lligada als beneficis que l'estat aporta que als drets que protegeix. El règim no ha deixat espai als grups socials per desenvolupar-se, connectar-se, contrastar-se i debatre en llibertat i quan això no passa aquests no poden créixer. L'experiència de Tiananmen al 1989 va fer veure al Partit Comunista el perill d'una “guspira que a l'estiu pot encendre el blat”. La política dita d'Estabilitat i Seguretat està més basada en la prevenció que en la repressió, és aquesta considerada a Xina un fracàs perquè és més visible...

La política d'anticorrupció de Xi Jinping és feta des de dintre del sistema a través d'una Comissió per la Disciplina i la Inspecció, CCDI, que té un poder il·limitat d'inspecció i pot investigar funcionaris, polítics i òrgans i empreses públiques de l'estat central i les províncies. Més de 270.000 funcionaris han estat encausats i sentenciats. La persecució de la corrupció ha arribat al Comitè Central de Partit Comunista, format per 25 membres, dos del quals han estat formalment encausats, i en un cas executat i en l'altre empresonat. No hi ha precedent històric similar ni a l'època imperial ni a la d'ortodòxia comunista sota Mao.

La política de lluita contra la corrupció ha estat opaca i gens transparent i els mitjans de comunicació han vist l'accés a la informació de les investigacions obstruït i en ocasions negat. No significa això que aquesta política no sigui efectiva i que la por del càstig faci els funcionaris i polítics més respectuosos de la llei, però si ha estat l'excés de centralització i de verticalitat en la jerarquia el que ha portat la corrupció, si aquella no és modificada és insegur que aquesta desaparegui.

Xi Jinping pensa que la democràcia occidental no està més lliure de corrupció que un règim polític de partit únic. La seva solució a llarg termini està basada en un organisme de control i vigilància lleial i honest a l'autoritat central del partit únic. És una innovació política sense precedent però de moment és eficaç.

Xina té un problema de deute. El deute total xinès (públic i privat) al 2007 era del 158% del PIB i del 282% al 2014. L'endeutament s'ha creat a partir del creixement del valor del sòl i la construcció, que han permès augmentar el crèdit que ha estat invertit pels governs locals a través de vehicles financers propis en infraestructures i préstecs a empreses públiques intensives en mà d'obra, la qual cosa ha creat un increment substancial d'activitat econòmica. El govern central ha volgut controlar aquest creixement del valor del sòl per evitar el reescalfament de l'economia, però els governs locals han estat contraris a l'estabilització perquè era aquest valor el que sostenia les seves economies i per tant les seves polítiques. El problema no està resolt si bé els recursos públics són a Xina immensos i haurien de permetre actuar amb intensitat i rapidesa, com ja s'ha fet des del 1999 en dues ocasions per salvar els quatre grans bancs públics xinesos en dificultat.

El model xinès és nou i hi manca el contrast de l'experiència, però, tret de cataclismes que afectarien el món, funciona i funcionarà almenys a mitjà termini...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.