LA GALERIA
La casa Font
Demano que sàpiguen mantenir la gràcia d'aquesta casa tan característica
Llegeixo amb satisfacció que, ben aviat, l'Ajuntament de Lloret desencallarà la restauració de la casa Font del carrer de Sant Carles i tindrem un element important més per afegir al circuit del Museu Obert. L'edifici, construït el 1877, és l'únic exemple que queda gairebé sencer de les cases senyorials dels americanos d'abans. La va fer alçar l'indiano Nicolau Font i Maig i va pertànyer als seus descendents fins que, l'any 1940, l'industrial sabadellenc Ferran Comadran la va comprar. Posteriorment, el primer consistori de la democràcia, als anys vuitanta, va intentar salvar de l'especulació alguns edificis, i la va adquirir, com va fer també amb la casa Garriga (de 1887), que tanca per llevant el passeig Verdaguer, i que, més tard, va ser convertida en museu. I aquí rau aquell punt d'angúnia que tenim sempre els lloretencs que estimem les nostres coses davant la possibilitat que els tècnics escollits, sobretot si són de fora, siguin més propensos a immortalitzar-se ells mateixos que a preservar el màxim d'elements significatius de l'immoble. La casa Font, coneguda també, popularment, per Cal Conde o Can Piuet i, òbviament, per Can Comadran, mereix el màxim de respecte. No ens agradaria que passés com a Can Garriga, que les parets amb decoració de l'estil colonial van ser pintades de negre perquè hi ressaltés millor la projecció dels diversos audiovisuals i el terra de mosaic hidràulic va ser tret o tapat per una mena de plàstic igualment fosc, l'espai de la capella privada desmantellat per guanyar amplitud de sala, etc., iniciatives que poden ser justificables en part però que, si realment volem que es vegi com era una casa abans, hauria de ser en tota la seva integritat. A la casa Font, per exemple, esperem que no s'anul·li la cuina ni altres dependències que defineixen una època. La casa, tímidament, ja ha anat essent restaurada una mica gairebé per cada consistori, però cadascun amb la seva idea parcial. Ja hi ha un ascensor instal·lat a l'interior, al cel obert. Ara veig que es parla d'instal·lar-ne un altre a fora i destruir els lavabos que s'havien preparat per quan hi anés el públic. Fer i desfer i invertir diners inútilment. Que hi hagi un bon projecte d'una vegada. Potser la reforma prevista és prou bona i millora les idees anteriors. Així sigui. Demano als regidors que porten la batuta que sàpiguen mantenir la gràcia d'aquesta casa, tan característica, basada en un aire eclèctic nascut de les arrels neoclàssiques i l'onada modernista. Seny.
