Carta oberta de Joan Baldoví a Celia Villalobos
El diputat de Compromís en el Congrés respon a la vicepresidenta de la cambra després que aquesta l'instara a “no fer pallassades”
El parlamentari ha partit un tros de pa en la tribuna d'oradors per a il·lustrar la seua crítica a les retallades que patirà el País Valencià en el pressupost per a 2015
“Primer de tot, ho confesse: si defendre el benestar del poble valencià és ser un pallasso, sóc un pallasso. I no pararé fins que tinguem un finançament just que el garantisca.
És un honor per a mi que Celia Villalobos em diga pallasso. Al meu poble, a Sueca, des de fa ja 25 anys fem la Mostra Internacional de MiM, en la qual participen molts “pallassos”. Si la senyora Celia Villalobos la coneguera –i des d'ací la convide a vindre–, sabria que eixos pallassos són gent honesta, honrada, treballadora i culta. Exactament el contrari que alguns Bigotes del seu partit.
Al mateix temps que jo intervenia en el Congrés per rebutjar aquests pressupostos generals de l'estat per a 2015, a les Corts valencianes, el PP rebutjava una proposta de Compromís per encetar un procés judicial per l'infrafinançament contra el govern de l'Estat.
Sí, el mateix partit que quan governava Zapatero no es va cansar de repetir una vegada i una altra que el govern central ens discriminava amb el finançament.
Sí, el mateix partit que, després, quan ja governaven els seus a Madrid, ha retirat fins a quatre vegades –deixant una institució tan honorable com les Corts valencianes en el més absolut ridícul– una reforma de l'Estatut que comptava amb el suport dels grups de la cambra per demanar una cosa tan senzilla com que les inversions de l'Estat al nostre territori representen el mateix percentatge que la població.
Sí, el mateix partit que calla o brama segons qui mane a Madrid, mentre els valencians rebem reiteradament la meitat d'inversions per càpita de la mitjana de l'Estat. Mentre els valencians tenim un finançament que no arriba a cobrir ni tan sols les despeses en sanitat i educació. I el mateix partit que, encara que ens saqueja eixes molles de finançament que ens arriben desviant-les per als “amiguitos del alma” en “targetes black”, com els meus companys de Compromís a les Corts han denunciat davant dels Tribunals i el seu partit, eixe de gent tan seriosa i decorosa, es nega a acatar la llei i fer públiques les despeses de caixa fixa.
Perquè amb el finançament ens juguem el nostre benestar. Perquè són diners per a dependència, on estem a la cua; per a crear una xarxa d'escoletes públiques de 0 a 3 anys, per a invertir en investigació i desenvolupament; per a fomentar una indústria innovadora... perquè ja n'hi ha prou de ser l'única comunitat autònoma que, estant a la part de baix en la mitjana de renda de l'Estat, paga com si hi estiguera per dalt. És a dir, que som pobres i ens fan pagar com a rics. Ja n'hi ha prou.
És eixe un partit honest, honrat i treballador? Si el contrari de ser del PP és ser un pallasso, ho sóc. I amb molt d'orgull.”
