Sant Jordi 364

Sant Jordi és el dia que Catalunya sembla un país de veritat. És una jornada que de tan real és surreal. Tothom té una felicitat de melindro i xocolata desfeta. Totes les imatges semblen fetes amb mil filtres digitals. Costa trobar uns ulls tristos o una fesomia malcarada. Tot té un aire de balneari i d'una bona educació que cedeix el pas. A vegades penso que el dia de Sant Jordi el meu país no és el meu país. Fins i tot em sento un extraterrestre sota un pluja d'aigües termals mentre una nimfa s'apropa i compta els minuts perquè el desig deixi de ser desig. Sant Jordi estova com una galeta al bany maria. Record de placenta. Tot ve de temps immemorials: de dies de cavallers, princeses, dracs i roses de transfusió de sang pels amants. Però no és fins al segle XX que comencem a regalar llibres. L'amor sense matèria va coix i el 7 d'octubre de 1927 a la vida breu de la flor l'aparellem amb un llibre: que és etern com una barana de ferro i emparra l'esperit com un roser.

Però el sol de camisa desbotonada i l'aparador de l'Exposició Internacional de 1929 fan que finalment Sant Jordi quedi fixat al dia d'avui. Aquell any els llibres més venuts van ser: Les Dictadures de Francesc Cambó; El Cercle màgic de Puig i Ferrater; Cartes meridionals, de Josep Pla; Cafè, copa i puro de Josep Maria de Sagarra; la traducció catalana de Don Quixot i Les llàgrimes de Sant Llorenç de Pere Coromines. En castellà, Pérez Galdos, Pío Baroja, diccionaris i obres tècniques. De la venda total un 75% era llibre en català. Vaja, tot com ara. Fa pensar que el més venut sigui el llibre de Cambó: home d'encerts i errors. Polític que veia en aquella obra que països com Espanya abraçaven les dictadures per guarir la seva falta de democràcia. Institucions que no servien, no donaven resposta, partits partidistes i que no actuaven per l'interès general... Què dir? Avui, com el 1929, continuarem endiumenjant-nos de roses i llibres, però crec que els 364 dies restants també haurien de ser com Sant Jordi. Dies d'un país que s'estima de veritat no d'un amor fet d'hores.