‘Breaking Bad'

Mentida, traïció, ocultació, frau. Què els suggereixen aquests substantius? Corrupció? Segur, i que tots nosaltres som responsables de les nostres decisions. Aquesta és la tesi de la sèrie de televisió més valorada actualment (10 premis Emmy, millor sèrie de drama del 2013) que és seguida per milions d'espectadors: Breaking Bad (esdevenir dolent) el guionista de la qual és Vince Gilligan. Si s'hagués d'adaptar a la nostra realitat actual (Déu no ho vulgui), la situaria a això que avui es diu Comunitat Autònoma Valenciana i que en certa manera sempre ha estat una terra de frontera, lloc idoni per recrear la violència i on saltar-se la llei forma part de la quotidianitat. El primer capítol pilot de la sèrie hauria de passar al Parnàs dels guionistes, on es congria la davallada als inferns d'uns personatges que són herois i antiherois a la vegada. Consti que pels futurs seguidors no revelaré res que no s'inclogui en aquest meravellós pròleg del que esdevindrà.

Amb les sèries de televisió passa com amb el cinema dels anys seixanta: ens retraten més enllà de les trames que expliquen. Mentre el cinema viu una crisi que per a mi és transformació (tal com va passar amb l'arribada del sonor a principis dels trenta), les sèries de televisió en recullen el testimoni. Breaking Bad està filmada en 35mm i cada capítol costa 3 milions de dòlars, l'acció se situa a Alburquerque (Nou Mèxic) en una tradicional família americana que és com moltes de les nostres. El seu protagonista, Walter White (Bryan Cranston), és un humil i rigorós professor de química d'un institut mediocre com la seva ciutat, com tots els alumnes que passen per la seva aula. Malgrat el seu talent, sempre li ha faltat empenta per treure'n el que es mereix; un company d'estudis li roba la xicota i una fórmula que els farà rics, mentre ell viu en un suburbi fronterer amb una dona dominant i controladora, Skyler (Anna Gunn), que acaba de quedar prenyada als 40, i un fill, Walter Jr (RJ Mitte), discapacitat amb dificultat en la mobilitat i la parla a causa d' una paràlisi cerebral. Per tenir més ingressos treballa en un rentacotxes propietat d'un emigrant de l'Est que el maltractarà com fa tothom. Mai es rebel·la. És un perdedor que se sotmet dòcilment a una família i un treball on l'estimen però el tenen per un calçasses. El seu cunyat, Hank (Dean Norris), membre de la DEA (policia antivici), és el mascle alfa de la família; tots escolten embadalits les seves facècies perseguint el perillós càrtel de la droga, no és un mal paio, és simplement un poli un pèl fatxenda casat amb la germana de la Skyler, la Marie (Betsy Brand), una ximpleta amb un mal gust apoteòsic que té una casa millor, una feina que també supera a la seva germana mestressa de casa i un vici que porta pel carrer de l'amargura el seu home: és cleptòmana. En no tenir fills el nucli familiar es compon d'aquests cinc personatges.

Aquest univers anodí es trastoca quan diagnostiquen un càncer terminal al professor White; esmaperdut, pensa com assegurar el futur dels seus amb la miserable pensió que els quedarà. Serà en una batuda a la qual el seu cunyat l'obliga a anar quan trobarà la solució: un antic alumne tanoca, Jesse Pikman (Aaron Paul), cau en ser descobert cuinant metaamfetamina d'una forma burda. Walter White es convertirà en antiheroi per força, passarà al costat obscur ensinistrant el penjat d'en Jessie a fabricar droga de qualitat. El seu nom de batalla serà Heisenberg (un físic alemany que contribuí a crear la bomba atòmica per a Hitler), tota una premonició: la ciència saltant-se l'ètica i cruspint-se la moral. Com la política a la pell de brau.