LA COLUMNA
El llistó nuclear
Si el curs de confrontació entre l'Iran i Israel continua, pot arribar un moment en què el llistó nuclear s'alci de nou al Pròxim Orient i al món
Aquesta setmana s'han complert 40 anys de la darrera gran guerra entre àrabs i israelians, coneguda com a guerra del Yom Kippur. El 7 d'octubre del 1973, l'exèrcit israelià trontollava davant de l'atac simultani d'egipcis i sirians al canal de Suez i als turons del Golan. A Israel, els militars, encapçalats pel general Moshe Dayan, aleshores ministre de Defensa, proposaven llançar una o dues de les 20 armes atòmiques de què disposava el país per aturar l'ofensiva egípcia i siriana. Quan tot estava gairebé a punt, la primera ministra, Golda Meir, va optar per la prudència, i va dir que les forces israelianes prevaldrien de totes maneres, com així va ser, en bona part gràcies a una ràpida i massiva tramesa d'armes nord-americanes.
Quaranta anys més tard, el món àrab ha celebrat aquell aniversari com el d'una victòria, tot i que el fet és que Israel va renunciar a ultrapassar el llistó nuclear. En una altra commemoració del conflicte, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va tornar a advertir contra el perill nuclear iranià dient que Israel no acceptarà mai que aquell país arribi a posseir armes atòmiques i que defensarà la seva supervivència.
Els partidaris d'Israel podran llegir les paraules de Netanyahu com una advertència, però es fa difícil no veure-hi una amenaça en la qual no queda gaire rastre de la prudència demostrada per Golda Meir durant la crisi de fa quatre dècades.
Si el curs de confrontació entre l'Iran i Israel continua, pot arribar un moment en què el llistó nuclear s'alci de nou al Pròxim Orient i al món. En absència de sentit comú i prudència per ambdues parts, ultrapassar-lo suposaria un salt irreversible de conseqüències globals, en el qual tot el món es veuria arrossegat.
