La Karen Black que no veia

Wim Wenders afirmava en una vella entrevista que amb la música moderna anglosaxona, del blues al rock, va sentir que s'alliberava de la rigidesa de la música clàssica que li havia estat transmesa familiarment i en el seu medi cultural. En canvi, per mi, l'anomenada genèricament música clàssica és una conquesta personal: ni la família ni l'escola ni res me la van transmetre. Però també és en contra de la música clàssica, i de la seva família de músics intel·lectuals, que actua el protagonista de Five easy pieces, film de l'any 1970 de Bob Rafelson batejat com Mi vida es mi vida a l'Estat espanyol: interpretat per Jack Nicholson, fuig de la família i renuncia a desenvolupar el seu talent musical per treballar en una refineria i conviure amb una dona amb la qual se sent atrapat; tampoc se sent satisfet amb la vida triada. He pensat en Mi vida es mi vida en saber de la mort de Karen Black, una actriu amb un rostre mig de pallassa mig de bruixa que, quan jo era una adolescent, em fascinava, cosa que m'estranya. Diria que em fascinava més per les seves pel·lícules que no havia vist que per les que n'havia vist. Jo la vaig veure a Aeroport 75, en què és una assistent de vol que aterra un avió accidentat atemptant contra tota versemblança; a El gran Gatsby de Jack Clayton, en què és l'amant de l'impresentable Tom Buchanan i a la qual atropella Daisy; i també, és clar, amb una perruca rossa a Family plot, l'últim Hitchcock. Però jo la volia veure a Easy rider, Mi vida es mi vida i fins El día de la langosta, el film fracassat de John Schlinger que durant mesos va ser anunciat amb un cartell al cinema Colón d'Olot sense projectar-s'hi mai. Encuriosida pels films que no podia veure, me'ls imaginava. Potser ara imagino que va ser per aquella mateixa època que vaig veure Audrey Hepburn en una emissió televisiva de Guerra i pau. El cas és que, mentre llegeixo la novel·la de Tolstoi, projecto la imatge de l'actriu en Natatxa, que, amb la seva alegria juvenil, comença a fer-se intensament present passades quatre-centes pàgines. M'agrada.