Consell de Wert

Com que el seu nom no és d'aquells que figuren en les possibles llibretes dels comptes B del PP, José Ignacio Wert sembla haver passat a un segon terme de l'actualitat informativa. Però, a part que deu continuar fent de les seves imaginant projectes de llei sempre a favor dels toros i en contra de la cultura, l'educació i les llengües de l'Estat espanyol que no són la de l'imperio, l'home no para de dir estupideses. El cas és que, recentment, ha declarat alguna cosa així: “Els universitaris no han d'estudiar allò que volen, sinó allò que els doni una feina.”

L'afirmació és estúpida perquè ara mateix no és clar que hi hagi cap estudi universitari que procuri feina a l'Estat espanyol, de manera que molts llicenciats en busquen a d'altres llocs: allò vergonyós és que la formació d'unes persones no reverteixi en la societat que l'ha fet possible. La qüestió és que es podria replicar al ministre que, tant per tant, és millor estudiar allò que agrada (o per al que un se sent predisposat i fins capacitat) en espera que puguem construir unes altres circumstàncies. D'altra banda, hi hagi o no hi hagi crisi, les carreres que donen feina durant uns anys no vol dir que en donin sempre més, i, amb el temps, potser tornen a donar-ne aquelles que semblaven sense futur professional. Tant se val. Si, posem per cas significatiu, no hi ha futur per a les humanitats, alguna cosa vol dir de la societat que les menysprea. En el fons del comentari de Wert hi ha una ideologia perversa: aquella que intenta reduir un individu a una dimensió laboral, sobretot servil al mercat laboral, prescindint del fet que no som només una força de treball i que l'educació ho és per eixamplar els coneixements que enriqueixen la vida i ajuden a la comprensió del món; i, d'aquí, aquella que vol sotmetre l'educació a l'economia o, de fet, als interessos econòmics.