Opinió

Anar per feina

Fa dies que al carrer és demanen canvis que no es veuen enlloc. Urgències que queden paralitzades en espera que es facin efectius els canvis polítics. A Europa hi ha un estancament polític considerable. Han tingut la mala sort, les institucions europees, de rebre el premi nobel de la Pau el mateix dia que un dels personatges més guerrers i menys europeu, Silvio Berlusconi, confirmava que torna a l'arena política.

Aquest fet i d'altres demostren la crisi política que afecta la Unió Europea. Les institucions europees no poden evitar-ho quan la majoria de ciutadans europeus consideren un escàndol que Berlusconi pugui tenir quelcom a veure amb Europa.

La sensació és que els premiats Van Rompoy, Martin Shults, Durao Barroso estan amortitzats. Han fet la seva feina en llocs on cal saba nova. A Europa cal una renovació i reformes per trobar l'Europa lliure que van perseguir Monet, Shuman, Adenauer o Madariaga.

Al govern espanyol tampoc no hi ha renovació quan els sectors de la justícia i de l'educació es queixen profundament de les reformes que volen tirar endavant els seus titulars, Ruiz Gallardon i Wert. Ambdós s'han posat els respectius sectors en contra per unes reformes que són un fort inconvenient per al sector, com ara l'esborrany per a l'escola catalana o les taxes judicials.

La majoria dels sectors de la justícia i l'educació està en contra dels dos ministres. Un fet clar que demostra que han fracassat els seus plans.

Quan aquest fet passa, el polític de torn hauria de dimitir, perquè la seva finalitat és escoltar per poder ajudar el sector i no destorbar-lo. Un alt càrrec desautoritzat pel propi sector esdevé un “cadàver polític”. Expressió que sovint utilitzava Trias Fargas quan es referia a persones que han decebut i continuen asseguts a la seva poltrona.

Catalunya és l'esperança de la renovació permanent. S'espera anar per feina. Però, fins ara, i a causa d'unes eleccions avançades, la lentitud és màxima.En els darrers temps hi ha hagut massa política electoral. A la majoria de països del nostre entorn enllesteixen més ràpidament els processos.

Avui, la política real està aturada i en funcions des de finals de juliol, quan el Parlament de Catalunya va celebrar el debat del pacte fiscal. Llavors, només va haver-hi un debat de política general que va servir per convocar eleccions.

Han passat cinc mesos engrescadors per a uns i decebedors per a d'altres.

Ara, amb els resultats escrutats, els pactes i tot el que faci falta per culminar el procés, la política catalana hauria de començar a treballar respectant el mandat del poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.