Opinió

La Columna

“Canela fina”

El nom fa la cosa? De vegades sí i d'altres, afortunadament, no. Quan observem amb atenció el nom d'alguns restaurants sentim la necessitat d'imaginar quina mena de primat hi ha al darrere d'aquestes idees de bomber. Batejats amb noms com El kiki ràpid, Tititinyam o La gamba alegre, aquests restaurants no són ni espais destinats a la còpula veloç, ni recintes transformats en llars d'infants que tot just aprenen a garlar onomatopeicament, ni indrets surrealistes que homenatgen els bestiaris. També alguns bars aposten per noms presumptament ocurrents que provoquen la rialleta fàcil o la migranya: el Bar Bituriks, la Tasca Gao o la cafeteria Missa de 12, per citar-ne només alguns exemples. En conseqüència, i precisament perquè algú no ha tingut el cervell en punt mort a l'hora d'enlairar un negoci i de triar-ne un nom adequat, hem de celebrar l'obertura d'una botiga com és Canela fina. Sí, d'acord, l'expressió conté un barbarisme, però no em negaran que fa goig i que, de fet, el dispensarem per la lògica: aquí el nom sí que fa la cosa.

Canela fina indica que algú o alguna cosa té molta qualitat –en el seu sentit més elegant i delicat. La canyella, ho sabem, és una espècia de color vermellós groguenc, molt aromàtica i amb un sabor dolcíssim. Violeta i Anabel també ho saben, i per això han obert una botiga de roba al Barri Vell de Girona. No s'esperin una indumentària banal i ordinària fàcil d'encasellar en qualsevol estil estigmatitzat; no hi cerquin, tampoc, unes parets sòrdides i blanques, uns penja-robes mediocres i atrotinats, ni uns colors llampants a les peces. Elles són originals, essencials i directes: la seva botiga té el nom que té, i això significa que tots i cadascun dels detalls responen a aquesta idea d'elaboració: rosetes, emprovadors que fan l'efecte dels teatrets de joguina, sofàs rococó, taules de te, fermalls exquisits. Entrar-hi vol dir volar a la punta francesa del segle XIX, a les bosses de cuir italià, a la serenitat dels tons pastel i a la màgia dels complements de vellut. Vestir nines no és un joc de criatures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.