AVUI ÉS FESTA
La néta
La Guerra Civil s'ha desplaçat, finalment, a les ments dels néts i les nétes dels que la van protagonitzar
La nena tenia sis anys quan els pares la van portar a veure el mar. Vivien en un poble de l'interior, entre el desert i la muntanya, de la província d'Almeria. I just en aquella platja, enmig de les emocions intenses del moment, a la nena se li va acudir preguntar per l'avi. La resposta va ser lacònica: “Es va morir.” Res més. La nena va sentir dolor i va sentir el dolor del pare, però tot es va dissoldre en un silenci sagrat que va durar trenta anys. Ara aquella nena ja sap que l'avi era un anarquista que havia emigrat a Barcelona, que va lluitar a la batalla de l'Ebre i que va morir a l'exili, en un bombardeig a la França de la Segona Guerra Mundial; que la seva àvia va sobreviure estigmatitzada al poble durant els anys de la postguerra; i que quan ella, al cap de trenta anys, va voler parlar de l'avi (el que s'havia “mort” a la platja el dia que la nena va veure el mar), el seu pare ja presentava els símptomes d'Alzheimer que van esborrar-li la memòria. Per sort, un plec de cartes de l'avi a la seva dona des de l'exili li han permès estirar el fil. Diuen que en les constel·lacions familiars, quan algú desapareix, el sistema es desestabilitza fins que algun dels seus membres agafa la responsabilitat de retornar-lo al seu lloc, d'ancorar-lo en la seva realitat. Això és el que fa, ara, la nena de la platja. Es diu Maite i lluita per convertir les seves recerques en un document artístic que en faciliti la divulgació. La Guerra Civil ha desestabilitzat aquest país durant generacions. Per la primera, la tragèdia. Per la segona, el silenci. La tercera malda per trobar, des de la memòria recuperada, rituals de tancament que suturin el dolor i la ferida. La Guerra Civil s'ha desplaçat, finalment, a les ments dels néts i les nétes dels que la van protagonitzar. Aquella guerra inacabada es lliura ara –en els dos bàndols– en les indagacions genealògiques dels joves que es pregunten qui eren i què van fer els avis que no van conèixer o que ja han perdut. Franco va dir “La guerra ha terminado”, però són les nétes les que es cuiden d'acabar-la.
