Ens en sortirem

El dia de Sant Silvestre, més de mil quatre-centes persones van participar en la cursa que s'organitza, i molt bé per cert, a Girona. A Lloret de Mar van ser més de mil, i també hi va haver força concurrència de corredors i públic a les altres curses que es van fer en diversos pobles gironins. I a més dels corredors, moltíssima gent a la sortida i a l'arribada d'uns esdeveniments que s'estan tornant tradicionals. Com tradicionals són les quines i els Pastorets, que també apleguen molt de públic familiar i que repeteixen l'èxit de les coses pròximes i ben fetes. I també hi ha gent als parcs de Nadal i els carrers s'han vist plens abans de Nadal i Cap d'Any, i també s'hi veuran per les compres d'abans de Reis. I al cantó de tot això, el drama dels successos massa vegades lligats a les celebracions. Malgrat tot, malgrat la crisi, hem passat el Nadal, estem en un nou any i esperem els Reis.

Vull dir que les festes estan passant amb una certa normalitat, tot i que tothom es queixa que no es ven tant o que la gent disposa de menys diners per gastar o potser dels mateixos, però que té por de fer despesa per esperar els temps que vénen. Hi ha una crisi profunda i una gran por pel que ha de venir. A casa nostra anem un any avançats respecte al que ara es trobaran a Espanya, les retallades. Unes retallades que, amb els números a la mà, són absolutament imprescindibles perquè havíem tirat de veta i ara senzillament no es pot pagar la festa. Certament hem de vigilar que no toquin aspectes fonamentals de la societat en la qual vivim, però ja ens podem fer a la idea, si encara no ho hem fet, que hi haurà coses que no tornaran a ser com les havíem vist, serveis que empitjoraran pel que fa a cues i l'eliminació d'algunes despeses fins ara necessàries però a les quals no es podrà fer front. El pitjor és que les retallades espanyoles o l'augment d'impostos, si volen, també ens arribaran, amb la qual cosa haurem fet la feina dues vegades i ens tocarà el rebre dues vegades. Com a catalans pagarem més per rebre menys de tot excepte garrotades. Però cal afrontar la situació. Aquest any en els programes de Cap d'Any tothom volia enviar missatges positius i jo, personalment, en vaig rebre d'estimats amics que així ho feien. I he decidit que ara és el que toca. Pensar que ens en sortirem, perquè serà així encara que sigui per força.