ca montes
Puigdemont
És important l'adhesió de Girona als municipis per la independència
Se'm fa estrany dir que conec el batlle de Girona. Tinc per costum, professional, esquivar tant com puc la relació personal amb els polítics, però en el cas del Carles Puigdemont la familiaritat ve de lluny, com a periodista que era ell. És cert que des que va deixar la professió no hi he parlat gaire i no m'atreviria a dir, per tant, que som amics, però em queda, supose que ens queda a tots dos, el record agradable de tants projectes com vam posar junts al vell Punt i a Presència, algun d'ells ben polèmic i instructiu per cert, parlant de la independència ja fa algunes dècades.
Aquesta setmana, a iniciativa de les CUP i de Reagrupament, l'Ajuntament de Girona ha aprovat sumar-se a l'Assemblea de Municipis per la Independència. I Puigdemont com a alcalde i com a líder de CDC no ha tingut cap problema a fer-ho, ni ha tingut cap problema a acceptar sense fer-ne un drama que Unió es desmarcara, i encara menys a fer votar CDC no amb els seus socis oficials sinó amb la CUP i ICV, clarament.
Aquesta votació és important. Ho és per ella mateixa i ho és pel que representa políticament. I he de dir que en l'actitud de Puigdemont he cregut veure-hi el reflex d'aquell periodista que jo vaig conèixer i amb el qual vaig compartir aventures. Un home que era inquiet, tremendament modern i obert, rigorós en la defensa del que creia que havia de fer encara que de vegades els altres no l'entenguérem.
Puigdemont, per exemple, va tenir un paper clau a l'hora de crear el que avui és l'Agència Catalana de Notícies. De fet en va ser el seu primer director. I també es va inventar Catalonia Today, com un diari que explicava el país en anglès. Eren idees visionàries totes dues, per les quals poca gent apostàvem i que avui són realitats concretes del panorama dels nostres mitjans.
No sé quin futur espera a l'assemblea aquesta de municipis. Potser és una peça més en el camí cap a la sobirania o potser és la peça que estem buscant. Però em fa confiança veure que gent com el Carles, que va demostrar la seua visió com a periodista, hi confie ara. Ara que és el batlle.
