LA GALERIA
L'activitat d'Aspronis
La inserció social és un punt a tenir en compte en un mercat cada cop més competitiu
Cap al final de la dècada dels seixanta del segle passat unes quantes persones amb sensibilitat especial, ja sigui per una visió social avançada, ja sigui perquè tenien el problema a casa, van començar, a Blanes, a posar els fonaments d'Aspronis, una associació dedicada als discapacitats i disminuïts psíquics. De mica en mica es va estendre per Lloret, Tossa i altres indrets de la Selva i del Maresme. Amb l'inici de la democràcia s'hi van anar implicant els ajuntaments i altres institucions. Avui, aquella entitat destinada a resoldre inicialment un problema familiar, té un organigrama complexíssim i instal·lacions modèliques des de les quals s'ha proposat, en bona part, donar sortida laboral a aquelles persones que poden fer alguns treballs. Aspronis té 260 socis. Dins la seva òrbita hi ha 330 treballadors, i 330 adults i 1.535 infants atesos. Constitueix, a més, una fundació privada de serveis assistencials amb un centre de desenvolupament infantil i atenció
precoç, té la residència Pinya de Rosa, un servei de teràpia ocupacional, una llar residència i un servei de suport. També impulsa la Fundació Privada El Vilar, amb un centre especial de treball, un servei ocupacional d'inserció i treball amb suport. La feina de la gent atesa es basa, sobretot, en els manipulats, la senyalització viària, la jardineria, els parcs infantils i de salut, el mobiliari urbà i la fabricació d'un producte propi: boies naturals de suro. Fa pocs dies que Aspronis va promoure una trobada d'entitats semblants –Alter Civites, Entrem-hi, Grup Èxit, i altres– amb el lema Cooperar per al desenvolupament sostenible al nostre territori. Van ser quatre hores d'intensa informació tendent a valorar els moments actuals i a preveure solucions futures. Els tallers de discapacitats no passen els millors moments, atès que les empreses que els donaven a fer feines secundàries, ara restringeixen la demanda perquè, amb la crisi, els sobren operaris. També es va parlar d'empreses privades constituïdes per cobrir els serveis que normalment portaven a terme els treballadors amb discapacitats i que, sovint, s'emporten els concursos. Hi ha, doncs, una autèntica competència en el mercat que exigeix que les actuacions dels col·lectius que, a més del guany crematístic, persegueixen la inserció social es tinguin en compte. Per això es va parlar, també, de la responsabilitat social de les empreses. Reflexió i intervencions excel·lents.
