Opinió

LA CRÒNICA

DE barcelona

La mirada indígena

Aquests dies s'està celebrant la V Mostra de Cinema Indígena de Barcelona, admirablement organitzada per l'ONG Alter Nativa Intercanvi amb Pobles Indígenes. D'iniciatives com aquesta, a la nostra ciutat, n'hi ha contínuament. Que ens remetin valors com la dignitat, no n'hi ha tants. Aquest certament és especial, perquè, contràriament al que es puguin pensar molts lectors, no es tracta de passar pel·lícules i fer cinefòrums “sobre” els indígenes (en aquest cas bàsicament d'Amèrica) sinó que el que es fa és entrar directament en contacte amb ells. Perquè ells hi són presents, i perquè moltes de les pel·lícules i els documentals que després exporten i mostren arreu del món són fets per ells o hi tenen una intervenció important.

El fons de la qüestió és sempre el mateix, tant si parlem del Perú com de Bolívia, Brasil, Paraguai, etc. Parlem d'una realitat penosíssima ignorada fins i tot pels mateixos països on es dóna. És increïble que a principi del segle XXI s'ignori l'existència dels mateixos indígenes. I per tant, encara més, s'ignori la situació, pràcticament exclosa, marginal i absolutament mancada de drets de tots aquests pobles. És evident que cal una discussió sobre el tema, però mentrestant, comunitats senceres van desapareixent, perquè si no se les ignora, senzillament se les animalitza. No es tracta, doncs, de veure quins drets els respecten, o no. Perquè el concepte “dret” aplicat a ells no existeix. No en tenen, senzillament. Aquesta mostra de cinema s'hi acosta des del respecte i les ganes de provocar una reflexió en el nostre entorn, tot i ser conscients de les poques possibilitats reals d'incidir-hi realment.

Avui encara són a temps de veure les últimes pel·lícules de la mostra. Aquest diumenge, entre les vuit i les deu del vespre, es projectaran tres documentals. Indigenous suriname (2008), produït i realitzat per les comunitats indígenes de Surinam: arawaks, caribs, waraus, trios i wajana), El negocio del oro en Guatemala. Crónica de un conflicto anunciado (2010) una coproducció francoguatemaltenca sobre la resistència d'una comunitat indígena d'origen maia contra la companyia multinacional canadenca Gold Corp Inc. i La terra és nostra (2009), una producció espanyola dirigida i produïda per Carlos Álvarez Zambelli, una reflexió sobre la possible contribució personal, des del primer món, a la situació d'injustícia aclaparadora provocada per la globalització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.