Opinió

La imprescindible unitat que no arriba

Quaranta anys de l'Assemblea de Catalunya. Potser sí els que per edat en vàrem sentir a parlar quan ja havia fet gran part de la seva feina hem mitificat una mica el que va representar l'Assemblea. Però va fer feina i la va fer prou bé, fins al punt de deixar pas als partits polítics quan va tocar. Però aquell esperit unitari no s'hauria d'haver perdut mai.

A l'Assemblea hi havia gent molt diversa i de pensaments molts diferents, però que volien democràcia i tenien clars uns quants punts bàsics: llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. Gent que s'estimava el país i que volia que aquest fos i es fes gran. Gent que va pencar i se la va jugar i que en un moment determinat va pensar que realment els ideals pels quals havia lluitat s'havien complert. Hi va haver amnistia, eren temps de llibertat, va tornar Tarradellas i vam tenir un estatut d'autonomia. Somnis de finals dels setanta.

CiU va guanyar les eleccions nacionals el 80 i faltava la victòria dels socialistes a l'estat, que va arribar el 82. Abans, però, hi va haver el cop d'estat de Tejero i van canviar moltes coses, sense ser-ne conscients del tot. A casa nostra Pujol va governar 23 anys la Generalitat, i després van manar els dos tripartits, tan diferents, de Maragall i Montilla. I va tornar a guanyar CiU. Lògic i normal en una democràcia. Però no ens enganyem, allò que esperàvem, allò que pensàvem que Catalunya necessita, resta per fer.

Ara, immersos en una crisi econòmica descomunal, estem en plena campanya d'unes noves eleccions espanyoles. Governarà de nou el PP. Però a casa nostra, on ara recordem l'Assemblea, s'ha perdut aquella il·lusió que feia pensar que l'entesa amb Espanya era possible. L'estat de les autonomies ho va ofegar tot. Ara la disjuntiva és buscar una relació bilateral, trencar definitivament amb Espanya o resignar-se a ser una autonomia. No és només moment de recordar l'Assemblea, és moment de recuperar algun dels seus valors, com el de la unitat d'acció en allò bàsic pel país. D'entendre's en uns punts bàsics per permetre que Catalunya sigui allò que vulgui ser, que recuperi el control dels seus diners i pugui fer les polítiques que li calen. Ens cal unitat, però tot fa pensar que els partidismes de curta volada ho faran impossible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.