Opinió

Començar a dir les coses pel seu nom

Josep Antoni Duran i Lleida s'ha mostrat sorprès per la reacció irada que ha provocat posar al damunt de la taula el tema del PER a Andalusia i Extremadura. De fet altres vegades havia dit el mateix sense que s'aixequés tant d'enrenou. A Puigcercós li va passar el mateix. I, anant molt més enrere, descobriríem com dirigents del PP, que ara tant s'escandalitzen amb Duran, deien exactament el mateix acusant el PSOE de tenir vot captiu. Fins que es van adonar que els calia canviar de tàctica i fer i dir el mateix amb el tema de les peonás i així van recuperar vot i amb aquells diputats van guanyar les eleccions a l'Estat, després van governar a Extremadura i ara esperen fer-ho aviat a Andalusia.

A Duran l'han reprovat i li han dit de tot. També aquí, a casa nostra. Certament Duran diu el que diu perquè vénen eleccions espanyoles i les enquestes no semblen afavorir-lo perquè, tot i augmentar vots i escons, podria deixar de ser la segona força política a Catalunya. És a dir, que els vots de molta gent que van donar 25 diputats al PSC i que ara no hi tornaran, se'n van directament a la saca del PP. I les reaccions van en aquest sentit. Ja pot anar dient Duran que ell contestava a la consellera andalusa que va dir que mentre a Catalunya retallaven l'assistència a la gent gran ella inaugurava centres. Sí, i amb quins diners s'han fet?

El problema de tot plegat és que ens hem quedat entre la desqualificació i el llenguatge políticament correcte i ens hem descuidat tots plegats d'una cosa que la gent que llegeix diaris, escolta ràdios, veu la tele i, sobretot, va a votar, agraeix profundament: parlar clar. Que es diguin les coses pel seu nom. I que s'aportin solucions, no només que es detallin problemes. Per tant està bé que es digui que el que es paga pel PER al sud de la península no es paga enlloc més de l'Estat. Però la clau de tot plegat és explicar que si el dèficit fiscal no fos el que és, Catalunya tindria més arguments per afrontar la crisi perquè no marxarien tants diners com marxen. Amb una majoria absoluta del PP en perspectiva, el concert econòmic i el pacte fiscal del president Mas semblen inviables. Tant, que fins i tot Carme Chacón en parla afegint el federal al darrere. Però o es resol aquesta qüestió o es trenca la baralla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.