avui és festa
Pares i fills
La representació del món que fan els infants té relació amb els contes que els expliquem
En temps de vacances les curioses relacions entre pares i fills petits generen noves variables. Els adults tenen més temps per practicar la més vella (i bella) forma de comunicació humana: explicar contes. El títol d'un cèlebre estudi sobre narrativa suggeria una hipòtesi fundacional: “Som les històries que ens han explicat”. La representació del món que van elaborant els infants està en relació directa amb els contes que els adults del seu voltant els van explicant. Els relats que escoltem són el filtre a través del qual els infants incorporen els valors i els trets essencials d'una determinada tradició cultural. I és així com les històries estructuren les nostres experiències i com aprenem a estructurar les experiències en forma d'històries, de càpsules narratives. Amb el temps descobrim que en una entranyable relació d'una àvia i una néta s'amaguen lliçons sobre la crueltat de la natura i d'animals que es mengen la bona gent, o que darrere una història de princeses i cavallers hi ha una patètica visió sexista del món. Els contes tenen el seu subtext. Ara, als EUA, causa sensació un conte amb històries d'animalets per anar a dormir que té un títol en principi poc ensucrat: “Vés-te'n a dormir d'una p*** vegada”. Se suposa que els infantons encara no saben llegir i que els pares els estalvien les paraulotes, però la cosa funciona per a pares estressats i poc pacients que hi veuen una fantasia que els allibera de tanta repressió continguda. Privats d'hores suficients de son, els pares troben un cert consol en el text del conte. Per exemple, l'adult comença a llegir a la pàgina on hi ha tot d'animals ajaguts posant-se a dormir i diu: “I quan es va fer de nit tots els animalets de la terra es van estirar a terra, van tancar els ullets i es van posar a dormir”, però la frase segueix encara que el pare, ara, la llegeixi en silenci: “I no és veritat que tinguis set, fotut mentider. No em toquis més els pebrots i dorm d'una p*** vegada”. És una sana manera de canalitzar les hostilitats intermitents que es declaren, sobretot de vacances, entre pares i fills.
