Les incògnites del 20-N
Quan Franco va morir al llit, sí que n'hi havia, d'incògnites, sobre el que podia passar. Vivíem una dictadura i no quedava clara l'evolució del règim sota una monarquia imposada ni el trencament amb el passat immediat que proposaven els rupturistes. Certament s'ha parlat i escrit molt sobre els moviments de l'oposició democràtica, però el 20-N de 1975, per a una gran majoria de gent, el que hi havia era por pel que pogués passar i una esperança que el que havia de venir fos millor que el que s'havia viscut els darrers anys de la dictadura, quan la situació econòmica havia millorat en relació amb la llarga postguerra, però encara s'havia passat a garrot i afusellat gent que lluitava per unes mínimes llibertats. Per tant, poca broma en frivolitzar i fer comparacions sobre les eleccions espanyoles del 20-N del 2011. Però en certa manera hi ha també unes incògnites que només el dia a dia de després d'aquestes eleccions començarà a aclarir.
Seria una absoluta sorpresa que el Partit Popular no guanyés les eleccions. El PSOE buscarà l'efecte Rubalcaba i el que faci falta, però ara mateix ja signaria una dolça derrota. Però el que diuen les enquestes i el sentit comú és que ara mateix, a tres mesos i mig de les eleccions, el PP guanyarà les eleccions espanyoles i que ho pot fer amb majoria absoluta. Per tant, una de les grans incògnites és aquesta: la majoria absoluta. Perquè tot pot dependre d'això. Sembla clar, també, que Convergència i Unió farà un bon resultat. Tot i la resposta social pel tema de les retallades, és en l'onada guanyadora. Però de què pot servir un molt bon resultat si a Madrid hi ha majoria absoluta dels populars? Per tant, una de les grans incògnites es jugarà a Catalunya: l'augment del nombre d'escons de CiU i la seva relació amb el bon resultat que espera al Partit Popular a Catalunya. I saber fins on baixen els socialistes. I, és clar, el vot independentista. Què pot passar és una cosa que ara mateix ningú pot tenir clara perquè depèn de massa factors: la recomposició d'Esquerra, el paper dels reagrupats, el pas endavant o no de Solidaritat per presentar-se i, fins i tot, la gestió de tot plegat que en farà la CUP. D'aquí en poden dependre uns quants diputats. Tot resta obert, però l'eix de la campanya serà la majoria absoluta del PP.
