Un actor desaparegut

Arran de la mort de Liz Taylor vaig recordar que el seu amic Rock Hudson, per tal de continuar fent carrera a Hollywood, va amagar la seva homosexualitat tot obeint l'estratègia del seu agent, que fins i tot va menar-lo a un matrimoni condemnat al fracàs. La mascarada va continuar fins que Rock Hudson, que va compartir durant temps un pijama fictici amb Doris Day, va emmalaltir a causa de la sida i, fent pública la seva homosexualitat i amb el suport de la seva amiga Liz Taylor, va convertir-se en un dels primers activistes en contra de la propagació del virus i l'estigmatització social dels afectats. Aquest cas se m'ha tornat a fer present arran de la mort de l'actor Farley Granger, sempre més associat a dos films d'Alfred Hitchcock (Estranys en un tren i La soga) i, evidentment, al tinent austríac Franz Mahler que, en l'adaptació que Visconti va fer de la novel·la d'Arrigo Boito Senso, sedueix la comtessa Livia Serpieri (Alida Valli) i l'avorreix després que l'aristòcrata italiana hagi traït els garibaldistes. Són pel·lícules de primers dels anys 50 que, si revisem o tan sols recordem, ens confirmen allò que el sagaç Hitchcock va dir de l'actor: “En les seves mans, fins i tot les pàgines grogues resultaven intrigants”. Què va passar, doncs, per tal que l'intrigant Farley Granger desaparegués del món cinematogràfic? Va desaparèixer tant que la seva mort ens ha revelat que, fins fa cinc dies, aquest actor nord-americà continuava viu. Allò que va passar és que, a diferència del seu coetani Rock Hudson i d'altres, va negar-se a fer el que li exigien per tal d'amagar la seva homosexualitat. No és que volgués esbombar-la, però tampoc no va disposar-se a representar una vida (o una aparença de vida) que no volia, de manera que va decidir continuar fent d'actor en el món més discret del teatre. Devia sentir-se més tranquil, menys pressionat. Però va ser una pèrdua per al cinema i per als seus espectadors. No són històries del passat, de fa 50 o 60 anys. Continuen passant casos semblants.