Articles

Barcelona i Nova York

L'atzar històric ha fet gairebé coincidir les celebracions de dos aniversaris molt importants de l'urbanisme mundial. Per una banda, encara tenim present el 150è aniversari de l'aprovació del pla Cerdà, que havia de donar origen a l'Eixample de Barcelona. Per una altra, enguany se celebren els 200 anys de l'aprovació per part del consell de Nova York de l'organització d'aquesta ciutat (aleshores reduïda a l'illa de Manhattan) en forma de quadrícula. Va ser el 22 de març de 1811 i va marcar un avenç extraordinari en l'urbanisme que, sens dubte, Cerdà va tenir en compte a l'hora de concebre el seu pla per a Barcelona.

En si, són dues idees diferents. El pla de l'Eixample era molt més que una simple organització dels futurs carrers i avingudes de la ciutat. Darrere hi havia tota una reflexió gairebé filosòfica sobre la ciutat del futur. A Nova York, tal com es pot comprovar avui en dia, la quadrícula dóna forma a Manhattan, però a l'interior de cada illa de cases l'organització és absolutament lliure. Barcelona i Nova York coincideixen, doncs, en la forma de xarxa d'una bona part de la trama urbana. Cerdà va seguir la recomanació de l'Ajuntament de Nova York de l'època, que proposava l'organització en xarxa per afavorir la salut pública. Per contra, va inventar-se les illes hexagonals, plenes d'avantatges com ara l'aprofitament superior de la llum solar. A Nova York, però, es va considerar que l'edificació en angle recte era més barata i afavoria la creació de blocs de cases més còmodes per viure-hi. També van coincidir Nova York i Barcelona en la consideració de la utopia. Van inventar-se una ciutat allà on només hi havia natura. El 1811, la major part dels habitants de Nova York vivien al sud de l'actual carrer Houston. Enllà només hi havia boscos i alguna granja aïllada. Cerdà va dibuixar la seva idea sobre un pla, el de Barcelona, ple de rieres, camps i masies. Eren apostes fortes de futur. I totes dues (amb correccions) van ser guanyadores.

Les ciutats en xarxa tenen admiradors i detractors. Entre aquests últims no falten qui les qualifica d'“avorrides”. De l'altra, els seus defensors afirmen que l'ordre que ofereixen permet orientar-se molt millor. Aquesta discussió ja es donava en temps de grecs i romans, precursors de l'urbanisme modern. Quina serà la ciutat del futur? No ho sabem. Mentrestant, barcelonins i novaiorquesos comparteixen el goig d'haver cregut en la utopia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.