El clau per la cabota
Voler fer entrar el clau per la cabota resulta sempre un problema, també en política i encara més en la relació Catalunya-País Valencià. Hi ha una lògica indiscutible en l'aspiració que TV3 es pugui veure al País Valencià; hi ha raons històriques, culturals, lingüístiques i fins i tot comercials (augmentar l'audiència potencial és un objectiu que cal perseguir per qualsevol cadena) que ho avalen. De la mateixa manera que té un sentit que es vegi a les Illes. I a la recíproca, també. De fet, IB3 es pot seguir des de Catalunya i TV3 des de les Balears.
El govern del PP presidit per Jaume Matas va acceptar la base de la reciprocitat com a via de negociació de l'acord televisiu sense gaires entrebancs. Però amb el govern del PP de Francisco Camps no hi ha hagut manera. El resultat és l'apagada del senyal de TV3 des la setmana passada, almenys per a la TDT.
La realitat tecnològica, operativa i legal de la TDT no admet la política dels fets consumats, encara que responguin a una raó cultural i sentimental perfectament raonable. El sistema de múltiplexs tancats obliga a la negociació entre les autoritats que en tenen la clau i entre els operadors que hauran de cedir l'espai corresponent per a qualsevol modificació. El sentit comú diu que s'arribarà a un acord d'intercanvi de senyals i canals amb la Generalitat Valenciana i Canal 9 com va succeir amb les Illes i IB3. Però segurament no és la recollida de signatures ni la pressió mediàtica el millor mètode per convèncer Camps, que sap que la seva resistència al que ells en deuen dir “imperialisme català” el beneficia davant el seu electorat.
La pregunta és, per què no s'hi ha arribat fins ara? Els motius deuen ser complexos i deuen anar des la poca predisposició mostrada per Camps a la primera carta del president Maragall proposant parlar del tema, a diferència de Matas, a la pretensió d'alguns actors de la negociació de considerar l'existència d'una xarxa privada de repetidors del senyal de TV3 al País Valencià com a element d'obligada continuïtat. La combinació de la intransigència del PP, la desconfiança crònica, els rèdits electorals i la ferida de l'experiència analògica ha fet perdre molt de temps a TV3 i Canal 9 en el seu legítim interès d'ampliar horitzons. La cabota està molt engrandida pels prejudicis.
