Opinió

LA TRIBUNA

Fortuny a Dubai

Claudio Zulián ha aportat un documental sobre l'artista i empresari que va dissenyar llums d'inspiració oriental

Què hi fan en un restaurant de Dubai uns llums “orientals” produïts a Venècia? S'ha de dir que, actualment fabricats per l'empresa Venetia Studium, els llums reprodueixen un disseny original de Marià Fortuny i Madrazo, un dels representants màxims de la fascinació occidental per Orient que, iniciada a primers del segle XIX, va desenvolupar-se plenament al començament del segle XX, tot i que després va minvar amb les avantguardes. Això s'explica a Fortuny i la llàntia meravellosa, un documental televisiu de Claudio Zulián que, emès fa un parell de setmanes a La 2 i comptant amb una versió expositiva que el Museu del Disseny de Barcelona (DHUB) acull fins al 3 de març, ressegueix la trajectòria vital i creativa d'aquest singular pintor, escenògraf, inventor, dissenyador i empresari que va néixer l'any 1871 a Granada (on el seu pare, Marià Fortuny i Marsal, va exercir el seu orientalisme dibuixant i pintant l'Alhambra) i va morir l'any 1949 a Venècia, on va residir llargament en un palau convertit en museu.

Fortuny i la llàntia meravellosa s'articula com un viatge que, tenint com a referència Marià Fortuny i Madrazo per explorar en l'orientalisme com a invenció occidental i incloent el testimoni de diversos especialistes entrevistats per Claudio Zulián, comença a Granada, on l'Alhambra va ser mitificada pels viatgers i escriptors romàntics del segle XIX, i acaba a Dubai, la ciutat dels Emirats Àrabs que, experimentant un creixement i una modernització radical en les últimes dècades que l'acosten cap a Occident, es vol presentar a la vegada com a paradigma de la nova ciutat orientalista. El viatge passa per Barcelona, on l'historiador Francesc Espinet explica al MNAC, a propòsit de La batalla de Tetuan de Marià Fortuny Marsal, les contradiccions i tensions dels pintors que, arribant a l'Àfrica com a membres dels estats colonitzadors, van experimentar un interès sincer per “l'altre i la seva cultura” reflectit en unes obres que, tanmateix, estaven destinades a la burgesia colonitzadora; per Madrid, on Eloy Martínez de La Pera, que, essent el comissari de l'exposició Inspiraciones. Mariano Fortuny Madrazo, vindica aquest com el creador del Delphos, un vestit túnica d'inspiració grega que, amb quatre trossos de tela amb plecs i petites incrustacions de vidres de Murano, va convertir-se en símbol de les dones modernes, com ara Isadora Duncan i Sarah Bernhardt, que hi sentien el seu cos alliberat; per París, on l'escriptor Abdelwahab Meddeb, a la Gran Mesquita de París, evoca el descobriment d'Orient a través de la campanya napoleònica a Egipte, i Christine Buci-Gluksmann, al Museu de les Arts Decoratives, exposa la seva teoria respecte al fet que l'ornament (i per tant Orient) és “allò reprimit” en la modernitat occidental, que a través de l'avantguarda arquitectònica es vol lineal, estructurada, depurada i viril; i, és clar, per Venècia, la ciutat “desbordant d'Orient”, com va dir-ne Proust, on Fortuny va desenvolupar la seva aventura creativa. A Venècia, on també entrevista l'alcalde filòsof Massimo Cacciari, hi va trobar una pista que, tal com es presenta en la narració, va dur-lo a Dubai: Lino Lando, propietari de l'empresa Venetia Studium, li explica que els seus principals clients actuals són a Orient.

Finalment, Claudio Zulián, que intervé com a narrador i es fa present a la imatge junt amb els seus entrevistats, arriba, doncs, a Dubai, on, certament, descobreix la presència dels llums orientals dissenyats per Fortuny. Aleshores planteja si, ara que es modernitza, Orient s'està convertint en el principal consumidor d'art orientalista procedent d'Europa. Una paradoxa sobre la qual, en un restaurant d'un hotel amb la decoració orientalista imaginada per Fortuny, conversa amb Samia Rab, historiadora i teòrica de l'arquitectura que apunta: “El perill de consumir la imatge d'Orient és que només és una imatge. Aquesta dependència de la imatge fa que hi hagi poca autenticitat: per molt bonics que siguin aquests llums no estan fets aquí, sinó a Europa”. Zulián, en la seva narració, apunta: “Són, però, autènticament europeus els llums de Fortuny? Aquest va saber interpretar que a Europa es diluïa l'autenticitat pel desenvolupament de la cultura de masses i de la producció en sèrie. Potser és el que ara passa a Dubai i altres llocs de la regió”. I mirant el disseny dels llums de Fortuny, hi observa un escut sarraí, motius d'origen renaixentista italià, xinesos i islàmics. Elements, doncs, dispars que es combinen per crear una cosa nova. Un cop transportat a Orient, continua transformant-se en una altra cosa? El viatge continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.