opinió
PSC, treballar pel futur
L'excés de poder ha portat segurament a la narcotització de l'organització fiant-ho tot al govern i poc a la inserció de la gent del partit a la societat per poder palpar el batec del que la ciutadania esperava
Semblava que s'imposava una certa discreció a l'entorn del necessari procés de debat al PSC fins després de les eleccions municipals, però la realitat és que allò conegut com a filtracions interessades estan a l'ordre del dia i no hem deixat ni de veure ni de llegir els moviments que suposadament s'estan practicant des dels diversos angles del PSC; ja sia el Nou Cicle, ja sia el “més PSC”, ja sia el col·lectiu allioli o la generació I-pod que ja supera la de la Blackberry, i naturalment també hi tenim els eterns aspirants a tot que no es conformen a presidir la seva escala sinó que van a totes. En definitiva, carnassa per anar fent. Avui surt el nom d'algun alcalde i l'endemà ell mateix ho desmenteix: “Jo no hi era!” Ja no se sap si que surti el nom ajuda o perjudica les legítimes aspiracions que hom pot tenir.
Mentre, però, hi ha temes més complexos i reals que es van succeint i que donaran de veritat el necessari posicionament del PSC a la nostra societat i que requereixen un debat profund, ampli en la seva extensió i en la seva temàtica. La societat canvia, veiem cada dia situacions que soscaven l'estat del benestar, un govern del país que anuncia retallades en educació i sanitat, eixos fonamentals de la igualtat, i tenim al davant un procés de recentralització afavorida per les dues grans formacions nacionales que encara que ho desmenteixin es seguiran fent la competència a veure qui consolida més la unidad española, antítesi del reconeixement de la diferència i la diversitat. I tot això cal que sigui estudiat, debatut, i prendre les resolucions polítiques per afrontar els nous reptes que el PSC té al davant per recuperar, per una banda, l'arrelament a la societat com a primer pas per tenir una majoria social i política, i en segon lloc recuperar la centralitat com a visualització del partit que més bé representa la societat catalana actual.
L'excés de poder ha portat segurament a la narcotització de l'organització fiant-ho tot al govern i poc a la inserció de la gent del partit a la societat per poder palpar directament el batec del que la ciutadania esperava i espera en el futur de tots nosaltres. Cal doncs recuperar aquest arrelament social a la diversitat representativa de la societat i cal no oblidar tampoc la feina de cada dia en tots els àmbits en què l'organització està present.
Creiem que existeixen uns eixos que, sense ser excloents, poden donar el tremp necessari per recuperar el protagonisme positiu en la societat i en l'àmbit polític.
1.- El paper del PSC al Parlament. ¿Quin és el nivell de complicitat amb el nou govern, més enllà de la col·laboració sobre temes estructurals de país? Cal superar el desconcert inicial per la derrota no païda, deixar de banda ja les polèmiques empassades (terme casteller que designa el casteller que es passa de colla) del Mascarell, el Pluma i algun altre que pugui venir. Cal que definim el nostre paper d'alternativa de govern i d'oposició dura i contundent, però sense renunciar a acords. Ja hem vist que en el període de gràcia ampli que s'està concedint al govern Mas els incompliments estan a l'ordre del dia i la tan suada fórmula que la “culpa és dels d'abans” ha estat discurs recurrent i justificat per la majoria dels mitjans i dels tertulians oficials. Tantes expectatives mediàtiques per acabar essent, de moment, un govern sense rumb. El PSC al Parlament serà capaç d'obligar a redreçar la situació marcant les reals necessitats del país?
2.- Si hem convingut que la societat ha canviat en la manera d'entendre la relació política i per superar la distància entre els partits i la societat, caldrà aprofundir en els registres democràtics i veure com podem canviar per millorar les estructures clàssiques d'un partit polític. La permeabilitat, la possibilitat de l'existència de mecanismes generadors de debats reals. La necessària pèrdua del poder absolut que avui tenen les direccions dels partits en favor d'una major transparència i una pràctica que combini perfectament en els mecanismes de substitució, que no es perdi ni l'experiència ni la força de noves incorporacions, hauran de ser un bon motiu de repensar com volem el futur PSC en les seves estructures orgàniques.
3.- Haurem de cercar i oferir alternatives clares al sistema econòmic i la redistribució de la riquesa. Ja no n'hi ha prou amb la gestió del capitalisme; cal, assolides algunes propostes de la socialdemocràcia, trobar solucions més justes i més solidàries davant la voluntat de governar de manera antidemocràtica del capital i del mercat. Des del realisme, garantir la igualtat d'oportunitats fonamentada en una economia i una fiscalitat al servei de la col·lectivitat. Ningú no pot quedar al marge del sistema de salari social ni de protecció.
4.- Analitzar com podem aprofundir i garantir l'estat del benestar en el moment de la crisi, com redistribuïm la riquesa i la política fiscal perquè ningú no quedi fora del sistema general de protecció. Davant les retallades i necessàries reformes, es tracta d'apostar fort per evitar la fractura social i el trencament de la cohesió social guanyada a pols durant molts anys.
5.- Davant el real perill d'un nou procés uniformitzador i de replegament competencial per part de l'Estat, estaria bé aprofundir en el catalanisme federalista. Fent una aposta clara i decidida per assolir les màximes cotes d'autogovern sense cap limitació i activament participar en la transformació d'Espanya. Fer-ho realment, ja no es tracta de dir-ho només; es tracta que prenguin carta de realitat els mecanismes necessaris, tantes vegades anunciats, d'un procés federalitzador.
Més enllà de filtracions interessades, el safareig habitual en aquests casos i l'aparició de nous postulants que s'ajunten als eterns i als vells, hi ha coses molt més importants ara per ara per posar-nos tots, tots plegats, a debatre per trobar noves fórmules per al nostre partit.
