Democràcia ...i internet

El govern egipci va tancar l'accés a internet ahir. Tancat vol dir tancat. Van obligar totes les operadores telefòniques a desconnectar els cables i els egipcis es van alçar en un divendres històric per a la democràcia i per al seu país sorpresos de trobar-se literalment sense connexió. La desconnexió va passar de matinada i les gràfiques d'ús de la telefonia i internet arreu del món ho van notar a l'instant. Les aproximadament 3.500 rutes que enllacen la internet egípcia amb la internet global van ser apagades en una acció que simplement no té precedents enlloc. Mai un govern havia pres una mesura semblant i Egipte s'unia així de forma voluntària al fins ara únic forat negre de Corea del Nord, país que no permet l'accés a internet.

Evidentment les autoritats egípcies temien les manifestacions que ahir van esclatar arreu del país demanant democràcia i la caiguda del règim. I temien que la xarxa jugara un paper determinant de difusió del que passa i coordinació dels qui ho fan passar, paper que s'ha demostrat extraordinàriament eficaç a Tunísia.

Matar el missatger és un costum antic. Però també inútil. Egipte va viure ahir les més grans i importants manifestacions en dècades i és raonable creure que la situació del país canviarà per sempre després d'aquesta revolta.

Durant molts anys tots hem quedat segrestats per una falsa dialèctica segons la qual el món àrab no podia caminar cap a la democràcia perquè l'alternativa als règims dictatorials i corruptes només podia ser el gihadisme i això justificaria que els règims àrabs evitaren les eleccions o simplement les invalidaren si el resultat no era el que ells (i Occident?) volien.

Però la democràcia és un valor universal i els manifestants que ahir es van enfrontar tot el dia a la policia era això el que reclamaven. No parlaven de califats ni enaltien Ben Laden. Cridaven per la llibertat i somiaven tenir els mateixos drets que tenim els occidentals. I manar en el seu país. I que els tornaren internet.