Allò correcte

A primers del mes de novembre passat, en una entrevista de Juan José Millás publicada a El País, Felipe González va declarar que, l'any 1992, va tenir l'oportunitat de donar l'ordre de liquidar la cúpula sencera d'ETA reunida en un lloc del País Basc francès. Hi afegia que encara dubtava si havia actuat correctament en no donar l'ordre. A la mateixa entrevista lloava l'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat per la seva participació en el segrest i assassinat de Lasa i de Zabala, a més d'haver estat durant anys el responsable de la casa de tortures d'Intxaurrondo. També manifestava la seva consideració per José Barrionuevo, del qual explica que va ordenar l'alliberament de Segundo Marey, que no estava detingut, sinó segrestat pels GAL, cosa que fa present la relació amb el grup terrorista parapolicíac per la qual va ser condemnat l'exministre d'Interior, però també el coneixement de l'expresident d'aquestes clavegueres de l'Estat. Arran de l'entrevista, Ezker Batua va sol·licitar a la Fiscalia General de l'Estat que obrís una investigació per si les declaracions del dubitatiu Felipe podien considerar-se una apologia del terrorisme d'estat. Recentment, la fiscalia ha desestimat la sol·licitud. Deixem-ho córrer, però continuem pensant en el dubte de González. No és com dubtar de la conveniència imperativa d'ajustar-se a l'estat de dret? I considerar que la matança de la cúpula d'ETA hauria tingut una justificació? De fet, a l'entrevista, González hi diu que, un cop va decidir que no, va pensar en les morts futures que podria haver evitat. No va pensar en les morts que va evitar amb la seva decisió? I no dubta sobre si hagués pogut evitar morts prenent altres decisions i fins negociacions polítiques? Una cosa que m'inquieta és que afirma que no planteja el tema com una qüestió moral. L'home d'estat estaria per sobre de la moral? No és un assumpte moral matar o no matar? El cas és que va dir “no” per no perjudicar la imatge internacional d'Espanya.