La formació neix a casa

Entre el desgavell de la setmana blanca i el desastre de Salt hi ha un fil conductor que és la relació entre els nens i l'educació, i entre l'educació i les famílies. En un trimestre llarg com aquest no és cap bertranada haver planificat una setmana de vacances. Sí que ho seria que el nou govern la volgués deixar sense efecte. Fa uns anys no hauria suposat cap problema deixar els nens a casa, perquè avis, o mares o pares que tenen la feina a casa se n'haguessin fet càrrec. Ara confonem les vacances amb fer turisme i no té perquè ser així, i encara menys en època de vaques magres. L'assumpte que ens ocupa és que tot es fa més complicat si no hi ha educació i a la societat actual sembla que el mestratge només s'hagi de fer a l'escola, i ni de bon tros. La formació d'un ésser humà comença a casa i, si a la llar no hi troba referents, els que va a buscar a fora són una autèntica loteria, i ja sabem que el camí del mal sempre és més engrescador per a un jove. En el sector de l'ensenyament hi ha grans professionals, i també n'hi ha de dolents, com en totes les feines, que segur que serien més feliços dedicant-se a qualsevol altra cosa. Però ni els mestres són superhomes ni les mestres, superdones. Les regles de sociabilitat i de conducta que puguin impartir són insuficients si els pares continuem pensant que a casa tenim angelets que no han trencat mai cap plat. Tampoc es tracta de tornar a pràctiques com les que explica molta gent de la meva generació que quan tornava a casa i deia que el mestre els havia picat, el pare els clavava una altra plantofada. Sabem que a Salt el problema educatiu lliga amb immigració però no només, perquè les conductes asocials que s'han viscut tenen molt a veure amb la manera com s'han criat aquests joves a casa estant.