Opinió

La Biblioteca Valvi

He ordenat els meus llibres i, per primera vegada, he posat tots els que pertanyen a la jove Biblioteca Valvi de costat. Vint volums fan goig (vint-i-dos si hi afegim la miscel·lània dedicada a Joan Saqués i els Moments de Girona, de Joaquim Nadal). Sembla que era ahir que Joaquim Vidal m'exposava la seva idea de recuperar personatges i obres introbables per veure quins consells li donava jo. Deuen haver passat uns vuit anys. La concreció d'aquell projecte va comportar l'aparició, l'any 2004, del primer volum. Recuperàvem la Ciutat petita i delicada de Jaume Ministral Massià. Van seguir obres de N. J. Aragó, Miquel de Palol, Joan Mínguez, Rafael Masó, Carles Rahola, Salvador Sunyer, Pius Pujades i Maria Castanyer i autors nous, Xavier Carmaniu, Joaquim Jubert, Neus Real, Josep M. Terricabres, Pep Solà, Lluïsa Julià i, finalment, Mita Casacuberta, ens han evocat el perfil de Carles Rahola, Diego Ruiz i Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana, Joan Vinyoli, Joaquim Ruyra i la gent dels Jocs Florals de Girona (1902-1935). La idea s'ha ampliat. La Fundació Valvi ha creat beques i premis. L'editor Quim Curbet hi ha abocat tot l'entusiasme. Un consell assessor de diversos membres, la trobada dels quals significa sempre un motiu de goig, ha ajudat a encarrilar la feina. No sé si tots els gironins són conscients de l'esforç i de l'èxit de l'empresa. Per això avui me'n faig ressò.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.