Sorolls i joia de Nadal
“Demà, posats a taula, oblidarem els pobres/ –i tan pobres com som–./ Jesús ja será nat”, escriu Joan Salvat-Papasseit a Nadal, un dels poemes més bells de la llengua catalana. I sí, demà és Nadal, i oblidarem els pobres, o almenys ho farem veure entremig del soroll consumista i els clams per la felicitat obligatòria marcada pel calendari. I tan pobres com som, entremig d'una crisi implacable que ens recorda que el futur pot no ser millor, sinó encara pitjor, si no fos perquè ens fa por l'acusació de demagògia que els afortunats sempre tenen a punt per menysprear (i/o eliminar) qualsevol senyal d'escepticisme o pessimisme.
No, el ritual nadalenc no sembla deixar cap escletxa per al pessimisme o l'escepticisme, ni amb crisi ni sense. Nadal és un moment predeterminat per la dèria de posseir, marcat per l'obligació de la felicitat i la compulsió de propagar-la, felicitant tothom i obligant-lo a compartir una joia que té més a veure amb la joia de tenir que no pas amb la joia de viure. I tan pobres com som o podem ser-ho! Així, posats a taula, oblidarem els pobres mentre fem la digestió, perquè Nadal és moment per a l'optimisme i les bones intencions, malgrat que el primer sigui un miratge i les segones una mentida d'aquelles que s'anomenen pietoses.
En un univers que sembla haver llençat l'experiència i la memòria al cubell del rebuig, ignorem que la possible sensació d'abundància amaga un passat no gaire llunyà de privacions i estreteses, i fins i tot ens entestem a decorar les angoixes del passat amb una capa daurada de nostàlgia d'un temps que gairebé sempre imaginem millor. Així, mentre oblidem els pobres –i tan pobres com som– oblidem també que la veritable joia no és la de posseir, i encara menys el sentiment d'envejar el que no tenim i d'altres tenen. Tant de bo que el futur ens permeti recordar que la joia més veritable és la de poder viure un nou dia i que el plaer més intens és el de poder compartir-lo amb les persones que estimem i/o ens estimen. Si podeu i mentre pugueu, que tingueu un bon Nadal més enllà del soroll i més ençà de la joia.
