L'ombra de Ricard III

Aquesta nit tornaré a veure un Ricard III, és a dir un muntatge teatral a partir d'una de les més radicals exploracions shakesperianes pel que fa al desig de poder i, com a conseqüència, la capacitat humana pel Mal. O és per un desig del Mal que s'ambiciona el poder? Ricard III és capaç de tota mena de maldats perquè vol ser rei? O, ressentit i ple d'odi, vol ser rei per continuar exercint el Mal amb impunitat? Tanmateix, m'adono que aquest és un plantejament que individualitza i focalitza massa el Mal. Potser Ricard III no és més que el producte d'un món violentament cruel del qual n'és un reflex extrem. I si es fa insuportable és perquè evidència l'horror que, volent amagar-se, sustenta l'exercici del poder.

El cas és que el Ricard III de Shakespeare intriga, difama i assassina. També es casa per conveniència, i si algú creu que aquest és un mal menor que pensi en els patiments de Lady Ann. Un personatge literari? Certament i, a més, possiblement una invenció shakesperiana que se sobreposa a la realitat del personatge històric que va inspirar-la. Però, en fi, no descobrirem que, tot i inventant, deformant o exagerant, la literatura és un mirall. No només d'una època. Hi ha obres que es passegen al llarg del temps. Per això, des de qualsevol present se les pot interpel·lar per veure de quina manera ens reflecteixen. Així és que tinc curiositat per veure aquesta nit, al Municipal de Girona, quin nou punt de vista sobre Ricard III aporta la companyia anglesa Propeller Theatre Company, que va revisant el llegat shakesperià. De fet, però, no necessito anar al teatre per sospitar que l'ombra de Ricard III es projecta en tantes intrigues, enganys, difamacions i corrupcions actuals. I també en els crims, comptant els morts de les guerres, perpetrades per interessos. El fantasma de Ricard III, però, no només hi és a les altes esferes del poder. Hem d'esperar que no se'ns aparegui aspirant a qualsevol càrrec miserable. Aquest món continua essent un bon projecte per a l'expansió del Mal.