La vida de...

Quan era jove vaig veure La vida de Brian i diria que no l'he tornat a veure sencera mai més. No sóc una entusiasta de l'humor dels Monty Python, que em sembla tendent al traç gruixut, però reconec que hi ha moments de la pel·lícula que recordo vivament, començant pel del principi en què els Reis Mags d'Orient entren a l'estable on ha nascut Brian i li duen a la mare que hi han arribat seguint una estrella. “Deu ser seguint una botella”, replica la dona. Després de deixar-hi l'or, l'encens i la mirra, tornen per buscar els presents en haver vist una resplendor a l'estable del davant. Com és sabut, la imaginària vida del pobre Brian, paral·lela a la de Jesús, està marcada pel fet que se'l confon amb el messies. També recordaran que Brian s'integra en un grupuscle contrari a l'ocupació dels romans. El cas és que em va crear certa perplexitat que els publicistes del PSC posessin en circulació un vídeo suposadament humorístic que, amb el títol de La vida de Monti, s'inspira en una seqüència del film en què, davant de la pregunta retòrica sobre què han fet els romans, van enumerant-se les aportacions dels invasors. A l'anunci del PSC, qui fa la pregunta és una caricatura d'Artur Mas que s'ha de sentir allò de l'Estatut, l'augment d'infraestructures i d'escoles bressol, etcètera. Em va estranyar que els socialistes s'identifiquessin amb els romans i també que, encara que no s'hagi d'entendre de manera literal, es relacioni Montilla, sense que ningú l'hagi confós amb cap messies, amb aquest pobre desgraciat d'en Brian que acaba penjat en una creu mentre els companys de crucifixió van cantant i xiulant “Alwais look on the bright side of life”. Una premonició? Tanmateix, La vida de Brian, plena d'anacronismes intencionats, té una altra seqüència que podem relacionar amb el present. Aquella en què els quatre membres de l'anomenat Front Popular de Judea reconeixen que, més que els romans, detesten els dissidents del Front del Poble Judaic i del Front Judaic Popular. No els recorda alguns?