Sr. Mas, no som bilingües
Els amics facebookaires d'Artur Mas van omplir a vessar el cafè Zurich de Barcelona fa uns quants dies. Un jove aragonès present al cafè (no sabem si “amic” de Mas o si simplement hi prenia una Coca-Cola per casualitat) va fer-li una pregunta en castellà i va demanar-li sisplau si li podia respondre en aquesta mateixa llengua, ja que no comprenia el català (tot i que feia un any que vivia a Barcelona). Vet aquí la pitjor de les situacions per a un polític en precampanya (o en campanya), la que provoca que, faci el que faci, deixarà descontents una part del seu electorat potencial. Què va dir, Artur Mas? Que cap problema, que “aquí somos bilingües”. Error. Un futur president de la Generalitat no pot pas afirmar-ho, perquè no és veritat. Pot parlar en castellà a Catalunya amb el jove aragonès per les més diverses raons: perquè aquesta és una de les dues llengües oficials del país, per cortesia perquè ell és aragonès (en aquest sentit seria equiparable a un francès o un portuguès), ja que amb un català castellanoparlant no caldria. Actualment gairebé tots els nostres compatriotes de llengua materna castellana comprenen el català. Però mai, apuntin-s'ho, senyors assessors del candidat de Convergència i Unió, perquè “aquí”, o sigui, a Catalunya, “seamos bilingües”. És la gran trampa.
No sóc partidari, ni de bon tros, de la tàctica d'amagar el castellà, absurda, dient que és una més de les tres-centes llengües que es parlen a Catalunya a part del català. Ho trobo un altre error gravíssim per part d'uns quants independentistes. No. El castellà és la llengua habitual (i cooficial) de més de la meitat dels catalans. És la llengua materna de centenars de milers de catalans. És la llengua amb què ens comuniquem entre nosaltres tot sovint (més del que caldria). I és la llengua que Espanya ens imposa per relacionar-nos-hi. Però els únics bilingües que hi ha, segons els sociolingüistes, només són els individus amb dues llengües maternes perquè són fills de pares amb llengües diferents.
Jo sóc catalanoparlant, tinc el castellà incorporat a la meva vida, el parlo i l'escric tan bé com puc, però no sóc bilingüe. I m'agradaria que el futur president de la Generalitat ho tingués clar. Llevat que no vulguem atribuir al mot un sentit purament quantitatiu, cosa anodina i supèrflua. En aquest cas, hi hauria individus bilingües, trilingües, quadrilingües, pentalingües, hexalingües, heptalingües…
