Articles

Ciutat amoïnada o il·lusionada

Aquests dies de ritual pre-electoral ens tenen entretinguts, però el fet és que Barcelona, que temps era temps potser fou ciutat de prodigis, és ara una ciutat cansada i amoïnada. La rutilant glòria olímpica que va fer-ne el centre del món durant uns dies d'estiu de 1992 és història. L'intent d'esdevenir referència metropolitana s'ha esvaït com un miratge del que fou emblema el fallit Fòrum del 2004. La imatge ciutadana s'ha degradat en un malson de parc temàtic per a turistes i el centre urbà ha perdut l'encís per esdevenir un trist escenari de conflictivitat i deixadesa. La coalició progressista que governa la ciutat des de l'establiment de la democràcia apareix com un poder cansat i mancat d'idees, víctima d'inèrcies paralitzants. Tot això porta a parlar de la mort del model Barcelona. Volíem ser una capital global, com les ciutats en les quals ens agrada emmirallar-nos, però ens trobem a la capital del desencís.

Un futur polític que ja no és tan llunyà dirà si es confirma un canvi de rumb o si és possible redescobrir la il·lusió. El fet és que Barcelona necessita reinventar-se, i és convenient que ho faci amb força i confiança en el futur. La ciutat amoïnada necessita superar el seu blues de tristor i manca d'autoestima. Per això cal enterrar el clixé de parc temàtic, el fantasma de l'adotzenament i la funesta imatge de la festa sense pausa ni control. A més, com que també caldrà superar la crisi, fóra desitjable recuperar la dimensió humana de la ciutat, abandonant el vici de considerar les persones com a mercaderies i llençar-les al cubell del rebuig. Més enllà dels goigs efímers de la glòria futbolística, Barcelona s'ha de reinventar com a capital de cultura, art i llibertat, com a capital de Catalunya i del Mediterrani, desmentint als portaveus d'un neocentralisme caducat que la voldrien reduïda per sempre a la dimensió de llogarret provincià. Totes les grans ciutats són monstres, però hem de procurar que la nostra s'assembli més al drac màgic amb el qual poden jugar nens i grans que no pas a Godzilla, el tiranosaure atàvic i destructor. Per fer-ho, fan falta idees per superar el cansament de la ciutat amoïnada i recuperar l'encís de la capital de la il·lusió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.