ca montes
La trampa del papa
L'Església aprofita el seu ‘alter ego' estatal per aconseguir privilegis
El papa de Roma és un cap d'estat atípic. La confusió intencionada que hi ha entre ser el pontífex de la santa seu i ser el sobirà de la ciutat del Vaticà el papat sempre l'ha fet servir a favor seu. És un cap d'estat i com a tal reclama el tractament protocol·lari que li correspon però al mateix temps aprofita aquest tractament en favor de l'Església, que al cap i a la fi només és una institució privada.
L'Església la sap llarga i des que va perdre el seu antic poder temporal i va quedar reclosa en els murs vaticans ha aprofitat de forma excel·lent el microestat creat pels pactes del Laterà. Quan li convé reclama la seua condició d'estat i quan no li convé es refugia en la seua condició espiritual i religiosa.
A base de botar constantment de la santa seu al Vaticà l'Església esquiva moltes responsabilitats que un estat normal no podria defugir. I a l'inrevés: a base de botar de la santa seu al Vaticà l'Església aprofita el seu alter ego estatal per aconseguir privilegis que cap entitat té. Exemple? El mateix concordat. El concordat és un acord internacional entre dos estats però les clàusules del mateix beneficien l'Església dins el nostre (per ara) estat. Un cas insòlit.
El papa, així, sempre es mou en un terreny favorable als seus interessos, procurant no ser qüestionat per actuacions que en qualsevol altre cas mereixerien la reprovació generalitzada de la societat internacional.
Per exemple considere que el binomi Vaticà-santa seu comet una greu irresponsabilitat, i sóc suau, amb la seua política africana sobre la sexualitat. Crec que és criminal entossudir-se a fer campanya contra qualsevol forma d'anticoncepció quan un dels grans problemes de l'Àfrica actual és la sida, que delma la seua població i quan sabem que el simple ús dels condoms podria ajudar de forma substancial a evitar-la.
És un exemple només però val per a recordar que l'home que avui i demà visita Barcelona té responsabilitats que potser ell vol esquivar fent jocs de mans diplomàtics però que alguns no estem disposats a deixar de denunciar.
