2010, rescat a Catalunya

Tal com era de preveure, el rescat dels miners xilens s'ha convertit en un xou mediàtic (sobretot a la televisió, però també a la resta de mitjans) de gran magnitud. Tampoc no seria estrany que, en poc temps, vegem la pel·lícula, la sèrie de TV i el musical sobre aquesta història que s'ha guanyat l'expectació del món sencer. I no seria estrany perquè s'hi combinen ingredients que no fallen: èpica, drama, amors desbocats (un dels miners és esperat a l'ensems per la seva legítima esposa i per la seva furtiva amant: no es pot descartar que aquest home arribi a la conclusió que, a set-cents metres sota terra, tampoc s'hi estava tan malament), escenaris colossals i un final feliç d'aquells que fan caure la llagrimeta fins a l'espectador més corretjós.

A banda de l'espectacle, però, hi ha una cosa que és de justícia destacar, i és la diligència, promptitud i eficàcia amb què s'ha dut endavant aquesta comesa que al començament semblava gairebé irrealitzable. Recordem que quan es va descobrir que els miners eren vius, a mitjans del mes d'agost, es va parlar d'un termini mínim d'entre tres i quatre mesos per dur a bon port el rescat: així doncs, la feina no tan sols s'ha fet bé, sinó que s'ha fet en un temps rècord. La perforadora T-130, que amb aquest nom sembla treta justament d'un film de la saga Terminator, s'ha convertit en una mena d'icona global, i els senyors Laurence Golborne i Jaime Manalich, ministres de Mineria i de Salut, respectivament, del govern xilè, han estat al peu del canó tots aquests dies amb les seves nits, i han donat exemple de responsabilitat i capacitat de lideratge polític. Exemple que s'ha fet extensiu a l'oposició, que tothora ha fet costat al govern sense aprofitar la situació per fer politiqueig bastard.

Davant d'això, inevitablement un pensa en com anirien les coses si una situació així es donés a Catalunya. Molt probablement CiU faria responsable el tripartit de l'ensorrada de la mina, mentre els tres partits del govern dirien que és culpa de la dreta (PSC), de l'espoli fiscal (Esquerra) i de la falta de polítiques mediambientals sostenibles (Iniciativa), però sobretot es donarien la culpa entre ells. PP i Ciutadans proclamarien que l'ensorrament és una conseqüència de la política lingüística de la Generalitat, mentre Carretero i Laporta denunciarien un atac terrorista espanyol. ZP vindria a visitar la zona del rescat per remuntar el seu índex de popularitat, però quan hi arribés s'avariaria la perforadora (que hauria estat comprada als xilens a un preu raonable) i Rajoy diria que tot és una trampa dels socialistes i prometria rescatar els miners quan arribés a ser president d'Espanya. Per la seva banda, els miners probablement crearien un partit polític i es presentarien a les eleccions catalanes del 28-N. Arrasarien segur.