6 d'octubre

La història ens ofereix estranyes coincidències, i potser haurem de creure que en algun lloc tot està escrit. Diumenge passat, una setantena de persones vam caminar de Llagostera (Gironès) a la Bisbal (Baix Empordà) travessant les Gavarres per rememorar la marxa que el 6 d'octubre de 1869 va encapçalar l'ensenyant i sindicalista Isabel Vila (Calonge, 1843 - Sabadell, 1886) per donar suport a la força republicana que havia format el diputat Pere Caimó i que s'enfrontava a les tropes del governador militar de Girona. Eren els anys del convuls sexenni revolucionari (1868-1874) quan es va viure la caiguda d'Isabel II, el govern provisional que apuntava al republicanisme, la monarquia constitucional d'Amadeu de Savoia, la Primera República Espanyola i la restauració borbònica amb Alfons XII. El 1868 va tenir lloc la revolució coneguda com La Gloriosa, que va començar a Cadis. A banda del desastrós regnat isabelí, les causes eren econòmiques: crisi financera, crisi agrària, crisi industrial (esfondrament del tèxtil català), crisi política... Només cal recordar que fins al 1886 no es va abolir l'esclavitud a Cuba. En aquest marc, van tenir lloc els fets coneguts com el Foc de la Bisbal, i que van acabar amb la detenció de Caimó. Ara fa onze anys, el malaguanyat Francesc Ferrer Gironès va promoure la primera marxa en record d'Isabel Vila, i l'esperit s'ha mantingut i ha fet un pòsit encoratjador. Però la data del 6 d'octubre també ens porta al 1934, quan Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola, desencadenant una crisi que va acabar amb l'empresonament del president i de la majoria dels consellers i es va generalitzar la repressió, imposant el castellà a la Generalitat i convertint el Parlament en caserna, fins que el 1936 va guanyar el front popular. La història que segueix és coneguda.