La campanya del Netol

Va ser una sort que el primer partit del govern i l'ídem de l'oposició s'emplacessin mútuament a practicar el joc net en aquesta campanya: si s'arriben a donar via lliure per al joc brut, això semblaria una performance de la Fura dels Baus de l'etapa dels anys vuitanta, quan llançaven fetges de vaca i altres productes de xarcuteria a la cara de la soferta parròquia que assistia als seus espectacles. Per ser els partits de la centralitat i la moderació, Déu n'hi do l'ímpetu que mostren.

L'última demostració de netedat i profilaxi ha estat l'episodi de les declaracions del president Maragall vaticinant la victòria d'Artur Mas i les consegüents especulacions sobre el seu estat de salut mental (de Maragall, no de Mas). Per a CiU, no cal dir-ho, les paraules de Maragall s'han convertit en l'evangeli revelat, i els temps de barrila i safareig amb el seu suposat alcoholisme han quedat superats, esborrats i oblidats com si mai no haguessin existit.

Des del PSC, en canvi, s'insisteix una i altra vegada que és molt lleig això de publicar declaracions d'un home malalt, i es dóna a entendre que Maragall ja no està capacitat per dir la seva sobre la política catalana (almenys fins al dia de les eleccions: a partir de l'endemà vés que no tingui una millora). El més xocant és que tot fa pensar que, si Maragall hagués apostat per la candidatura de Montilla, no crec que hi hagués hagut cap problema per canviar-se els papers i sostenir, des del carrer Nicaragua i el carrer Còrsega, les postures exactament contràries. Prodigis del joc net. El president Maragall, això sí, fa tota la impressió d'haver-s'hi divertit d'allò més, amb l'entremaliadura. Ja ho deien la marquesa de Merteuil i els pistolers dels spaghetti western: la venjança és un plat que se serveix fred.

I tot aquest bé de Déu, quan encara ens trobem en això que en diuen precampanya (és a dir, que si en lloc d'unes eleccions es tractés d'un partit de futbol, seríem a l'entrenament, i si es tractés d'un coit, seríem a les copes): no vull ni pensar les demostracions d'higiene que podem arribar a veure amb els nostres ulls ingenus. Si del que es tracta és d'aconseguir el suport d'antics presidents de la Generalitat, proposo que els debats televisius incloguin sessions d'espiritisme, a veure qui aconsegueix abans el recolzament de Macià o de Companys (tot i que aquest sí que empinava el colze i cal anar-hi amb compte, que no surti amb un ciri trencat). I si s'ho treballen una mica, potser aconseguiran establir contacte amb Berenguer de Cruïlles i Galceran de Besora. Mentrestant, ves que el president Pujol no tingui una ocurrència i acabi donant suport al Joan Herrera. S'imaginen quin compromís?

Vaja, que de tan neta, aquesta campanya ens acabarà fent mal d'ulls. Preparin les ulleres 3D, que al·lucinarem.